Si no serveix pel següent, per a què serveix la tecnologia.
Fa set anys una dona va ser diagnosticada amb la síndrome Vogt-Koyanagi-Harada, una malaltia autoimmune que afecta la pigmentació de la vista i que la va deixar cega en tan sols un any.
Després de perdre la visió i amb l’ajuda dels científics de la Universitat de Califòrnia de Los Angeles, la pacient ha aconseguit veure de nou colors i formes gràcies a un xip biònic.
Anem per parts.
La dona d’uns 30 anys que es va prestar a la investigació va haver de deixar-se implantar un xip que envia senyals directament al seu cervell. El xip implantat després d’una operació quirúrgica envia senyals a les cèl·lules neuronals del còrtex visual.
Es tracta d’un important avanç mèdic-científic que pot ajudar a les persones que hagin perdut un ull o que per culpa d’una malaltia s’hagin quedat cegues.
No és la primera experiència d’aquest tipus que fa tenir esperances a la comunitat científica. El 2014 al Duke Eye Center un home de 66 anys i 33 amb ceguesa va poder veure punts clars i foscos, i el 2015 una dona va poder veure flaixos en blanc i negre després de 10 anys sense veure res.
En resum, en aquest cas es demostra que l’aliança entre medicina i tecnologia pot produir veritables avenços que milloren la nostra espècie.
