1.- Acudir a quants festivals i manifestacions podem, tractant d’aprendre i compartir les raons que mouen els organitzadors i cineastes més enriquits i enriquidors.
2.- Assistir igualment a convocatòries culturals i encontres d’altres disciplines artístiques, des de fotografia a escriptura, art, pintura, exposicions…
3.- Desenrotllar les relacions, establint contactes que permeten fer més fluïts els contactes a l’hora de localitzar creacions o espais i alhora freqüentar la comunicació.
4. Ser sensible i estudiar la problemàtica dels sectors: per exemple, ara mateix, l’IVA.
5.- Aprofundir en el coneixement històric, és a dir, experimentar les sensacions i les aportacions d’un passat més o menys recent: coordinadora de cinema clubs, cinema en celuloide, obres mestres del cinema, del teatre, de la literatura, etc.
6. – Suport màxim als creadors: llibres, pel·lícules, escenaris, exposicions, etc. i tractar que es coneguen o es puguen accedir a les seues persones i llurs obres.
7.- Anàlisi rigorosa de les esmentades obres, per més que puguen significar, en algun cas, enemistats amb equips o autors. S’ha de donar suport, fins i tot, a obres que hagen resultat deficients en l’anàlisi, atès que les intencions poden ser notables i l’efecte en l’espectador, també.
8.- Comptar amb experiències practiques en les diverses disciplines, participant com a actor o com a espectador en treballs i praxis que meresquen atenció en llur gestació.
9.- Consciència de la realitat: no perdre’s en il·lusions inútils o en autoenganys. Mantindre una aguda impermeabilitat als cants de sirena d’autors, autoritats, solucions econòmiques, etc.
10.- Convertir les pròpies activitats en goig sense perdre pas el sentit de l’humor i ajustant la pròpia capacitat i voluntat al principi de celebració i festa.
