Un nou cas de llibertat d’expressió o de falta de la mateixa ha colpejat a la xarxa. En aquest cas, però, el sorprenent de l’enfrontament és qui són els implicats. D’una banda tenim a un clàssic, Twitter i per l’altre a Wikileaks. Res de governs de latituds llunyanes censurant les xarxes dels seus ciutadans, sinó dues empreses (o iniciatives) que sempre s’han caracteritzat per ser garants de la llibertat de paraula en les xarxes.
Què és el que ha passat? La xarxa social de l’ocell ha bloquejat un compte en considerar-la instigadora de la persecució que una de les actrius que protagonitzarà la nova pel·lícula de Cazafantasmas ha rebut. Com tots sabem, la nova entrega d’aquest clàssic llargmetratge estarà protagonitzada per quatre dones. Al davant d’això, molts han estat els usuaris que han començat una dura campanya de crítiques contra les quatre protagonistes i especialment contra dues d’elles: Melissa McCarthy, per no respondre als cànons de la bellesa occidental, i Leslie Jones per ser negra i no respondre tampoc als cànons de la bellesa occidental.
Segons Twitter, la gran quantitat de comentaris ofensius cap a les dues dones ha fet que Jones decidís tancar el seu compte a la xarxa social (per a més tard tornar), ha estat produïda després dels atacs iniciats per Milo Yiannopoulos, editor de la revista Breitbart Tech. Twitter així mateix ha decidit bloquejar el compte de Yiannopoulos per presumpte assetjament.
Davant aquesta situació, Wikileaks ha reaccionat de forma estranya, acusant Twitter de “feudalisme cibernètic”, és a dir, per censura i atemptat a la llibertat d’expressió, i plantejant algunes qüestions al CEO de la xarxa social. Jack Dorsey en al·lusions a aquestes preguntes ha respost: No prohibim a les persones expressar els seus sentiments “i” Prohibim l’abús i la incitació a l’abús, això no està permès “.
Fins on arriba la llibertat d’expressió? Pot conviure amb l’insult masclista i racista? Són qüestions que hauria de fer-se Wikileaks. Sorprèn que una institució que sempre ha defensat la democràcia no respecti el més sagrat d’aquesta mateixa forma d’organització política: el respecte.
