No era que ella no és racista? Déu, no, que jo sàpiga. De veritat que no. Com vols que siga racista! Res té a veure ser-ho amb el fet que ella crega difícil la integració de la caterva d’immigrants.
Hi ha moments que, mentre mira els alumnes darrere la persiana d’una aula en el tercer pis durant l’esbarjo, l’assetgen dubtes. Tot i que els percep a classe de manera quotidiana, els espia com si intentés completar detalls i actituds que li semblen increïbles, que se li escapen.
La professora que els ataülla, para la vista en un rogle de gitanos. Dues d’elles s’estironen els cabells llargs fent trenes fines i un porta el cabell ben retallat pels costats i pel darrere, però més llarg de dalt i el té recollit en un ‘pirri’. Els mira de dalt a baix a tots, sobretot al del pirri, i els va analitzant. Alguns estan un pèl desproporcionats i vesteixen amb pantalons massa xicotets pels cossos que tenen. A mi em poden fer sentir repulsió, es diu en veu alta. Romanen apartats, prop de la reixa punxeguda i de la porta de sortida, encara que saben que no pot sortir ningú i que la porta està tancada amb clau. Tinc la il·lògica impressió prematura que desitgen saltar i, si s’encaboten, ho aconseguiran. Un altre pensament que li passa per la ment és quan s’imagina algun d’eixos gitanos amb el cap enfonsat i les mans emmanillades… Quina manera de perdre el temps amb figuracions amb tanta feina que una té.
Continuarà
