Construïm-nos un espai civil

Quan propose determinats comportaments de conducta social, mai no em possessione contra ningú personalment. Cal insistir, una i altra vegada, que vivim en una societat diversa i plural. Hi ha gent que qüestiona i dogmatitza aquest fet i intenta sotmetre la llibertat de cadascú a la seva mida. És de veres que hi han llibertats individuals que hi haurà d’anar alerta per no perjudicar a tercers. És el cas de l’avortament que cal regular-lo amb lleis civils, amb criteris científics, respectant la llibertat de la dona a ser, o no, mare, però sense cap ingerència religiosa. Salvant aquesta peculiaritat, cal gaudir del sexe com un acte independent de procrear. Cap persona pot estar obligada a un comportament social imposat per una creença religiosa. Els creients poden fer objecció de consciència i no divorciar-se si creuen que el matrimoni canònic és indissoluble. El mateix que amb l’homosexualitat. El que creu que és antinatural, o una malaltia, o un vici; que sàpia i entenga que cap llei l‘obligarà a fer pràctiques homosexuals. El que pensa que casar-se en una persona del mateix sexe és un pecat «mortal», que estiga tranquil perquè mai no l’obligaran a fer-ho. Ningú ha qüestionat mai la parella heterosexual, el mateix que ningú no es creu allò que la reproducció de l’espècie està en perill a causa dels casaments d’homosexuals. El que s’afirma rotundament és, que cap creença religiosa ha de pretendre imposar a la societat, a traves de lleis civils, les seves normes morals. Mai no s’ha demanat a cap persona, deixar de practicar litúrgia o sagraments catòlics perquè tothom està convençut que és una cosa lliure, personal i respectable. Però, en el mateix èmfasi i respecte, s’han de valorar els ritus civils que pretenen substituir, individual o col·lectivament, els ritus religiosos, sense que per això siga tractat de ressentit.

Per molt tractament sacramental que vulguem donar-li al bateig, ja siga pel costum, rutina o creença, hi han persones que han iniciat el costum de celebrar el «bateig civil», que consisteix en un acte social amb motiu d’inscriure el nounat/ada al registre civil. El mateix que –ni més ni menys– es celebra la boda civil, cada volta amb més solemnitat per cert, estan ara prenent forma els batejos civils. Inscriure un nou veí en el registre civil, no pot obviar-se ni deixar-ho córrer. És un dels gojos que la vida ens aporta i cal celebrar-ho.

Propose també crear un espai civil a la primera comunió amb caràcter laic. La societat és suficientment madura per trencar tradicions, almenys, les que són incoherents i presumptament farisaiques. Es tracta què tothom se senta més còmode, més lliure i més coherent amb les seves creences. Els valencians, a més d’agradar-nos la festa, tenim ingeni i som imaginatius. No tenim per què renunciar a la festa, a l’acte social, a la il·lusió, molt humana dels infants, a rebre regals. Qualsevol antropòleg trobaria paral·lelismes històrics per justificar una festa civil als infants, on parents i amics endiumenjats, mitjançant un acte social conviure festivament. Podíem agafar com excusa els voltants de la pubertat, la pròxima pèrdua d’innocència infantil, l’inici d’un cicle escolar, què se jo! Cal posar-hi decisió i imaginació.

Finalment, cal també guanyar un espai pel soterrat civil, al marge de qualsevol ritu religiós. Cada volta són més els soterrats on celebren l’acte social apartat de símbols i cerimònies religioses. És molt més oportú, celebrar un acte que siga coherent amb la vida que ha tingut el finat. No volem entrar en competència en cap institució, però cal que les particularitats de creients, d’agnòstics o ateus, siguen respectades a traves de tots els actes de l’individu: des que naix, fins que mor. No poden englobar-nos tots en el mateix sac. Cal defensar un espai civil en la societat i que cadascú trie amb llibertat el que vullga.