Concert didàctic

L’escola de música de l’orquestra de pols i plectre “La Paloma” de Cocentaina ha tingut una iniciativa pedagògica que ha tingut impacte local. Aquesta orquestra es va fundar per un grup d’amics com a societat musical el 1929, tot i que feia anys que tocaven més o menys d’oïda en festes de carrer o simplement per gust d’ajuntar-se i tocar. A partir d’aleshores van decidir iniciar un camí d’aprenentatge i superació, cosa que van fer de la ma de Francesc Blanquer Moltó, excel·lent músic local que venia de la banda musical de vent i el cofundador i primer director de l’orquestra.

L’orquestra ha tingut una trajectòria ascendent durant quasi les nou dècades que està en dansa participant en certàmens i obtenint importants guardons dins i fora del País Valencià. A través del temps han anat incorporant-se gent jove que ha mantingut la flama encesa d’aquest tipus de música. Hi ha hagut èpoques on la seua escola de música ha tingut més assistència que altres, però la iniciativa que ha pres l’actual direcció està assegurant una llarga permanència pel planter que ha posat en marxa.

La direcció de l’entitat ha volgut mostrar que la música no sols emet sons i sensacions agradables, també emet històries, situacions, drames, comèdies, etc. El compositor, quan plasma al pentagrama un combinat de notes i silencis està fent un relat líric que cal entendre’l per tal de gaudir més.

En aquest sentit el concert d’ahir celebrat al Centre Cultural El Teular va ser didàctic. Els infants de l’escola, dirigits per la colla local de teatre amateur, “Teló Teatre”, anaven escenificant allò que l’orquestra anava interpretant. Em sembla una idea encertada perquè no sempre els espectadors fan una lectura de les melodies que està escoltant. Era una escenificació senzilla infantil, però pedagògica.

_{La balalaika}

En estar interpretant La Balalaica de Posford i Maschwitz, els infants asseguts en un bar fumaven i bevien servits per un lacònic cambrer escenificant una societat lluny de la tragèdia bèl·lica que hi havia al carrer pel començament de la segona Guerra Europea.

Important també la peça de La Vaquerita (escena del rellotge) de E. Rosillo, com els infants passejaven la vaca i el rellotge per l’escenari. Més impactant va ser per a mi quan interpretaren la peça En un mercat persa d’Albert W. Ketelbey quan escenificaren les xiquetes i xiquets els diferents moviments de l’obra: la remor del mercat, l’entrada dels camells, dels mendicants, el passeig solemne de la princesa, etc.

_{Dansa j. Brahms}

A més d’això fou un moment important quan s’afegiren 20 o 25 infants de l’escola de música a l’orquestra amb els corresponents instruments de bandúrries, llaüts i guitarres. Vull pensar que era amb la intenció de fer pràctiques i d’anar perdent la por.

En una societat confusa, amb uns valors ètics tan limitats, amb un futur incert, on les baralles estan a flor de pell; la música sempre és oportuna i et fa entendre que no tot està perdut. En aquest sentit és un plaer quan veus que una entitat musical obri la pissarra per fer-te un esquema intel·ligible per entendre millor la música i fer-la arribar a més gent.

Endavant. Això és posar els peus al terra des d’un punt de vista musical i neòfit, per crear adició al primer art. A més, és un planter per cobrir buits.