Ja fa uns mesos que l’amic Ventura Castellvell ens feia arribar aquest rètol de Sant Llorenç de Cerdans, que recull l’oronímia (noms del relleu) i els carrers. També nosaltres veníem replegant topònims urbans relacionats amb formes del relleu. Us n’oferim uns quants.
L’horitzintalitat del terreny també aporta orònims, com el Pla, a Borriana
Ben amunt, el cormull, la part més alta. El Forcall ens regala aquesta carrer el Cormull que, efectivament, ens porta des de la carretera a la part alta del poble. Fotos enviades per Ferran Guardiola.
Alguns pobles tenen a bé posar, al costat del nom oficial d’un carrer, alguna informació que recorda l’antiga toponímia. Aquest portal, a l’Alcúdia, encetava el camí cap a la Muntanya, extensa partida de relleu elevat i conreus de secà.
Dins la mateixa comarca, a Montroi trobem aquest cartell, sense preposició ni article, ben prop d’aquest altre…
Etapa anterior, amb la toponímia castellanitzada -i amb la mateixa absència-que explica, d’alguna manera, el sentit genèric de ‘muntanya’, no com una elevació aïllada sinó com la terra alta oposada a l’horta, a la zona de regadiu.
Acabadet de penjar, a La Barona. També ens valdria per a l’entrada imatgies.blogspot.com.es/2013
Mai és tard per penjar un exemple tan nostrat, com aquesta foto que ens envia (20-05-2014) Llum Segarra, des de Xert
Al Cap i Casal, si bé la popular plaça del Tossal correspon a un Tros Alt, sí que trobem un carrer del Tossalet.
.JPG)
A les Coves de Vinromà el carrer, efectivament, ens porta
.JPG)
a una roca tallada.
A Alcanar, el carrer de les Roques.
Una altra roca, aquesta amb amo, al poble d’Atzeneta del Maestrat.
Un cim tan emblemàtic com el Penyagolosa ha de batejar més d’un carrer; el d’Atzeneta del Maestrat es troba en un indret que assenyala el gegant de pedra. Hi ha moltes urbanitzacions, també, que dediquen els seus carrers a camps semàntics. Recorde ara Paiporta, o potser siga Picanya, on hi ha una urbanització que bateja els carrers amb noms de les serres valencianes, com ara, carrer de la Serra Perenxisa.
.JPG)
El coll d’Ares, orònim tan pronunciat i definit, ben bé mereix un carrer amb aquesta retolació: avinguda del Coll.
A Vilafamés, no lluny del carrer del Pilar…
hi ha el carrer del Collado, ben curiós i ben real perquè es tracta d’un coll, d’un canvi d’aiguavessant entre una part del poble i l’església.
El carrer del Collado és avui carrer del Mestre Bernat. Sortosament, guarda el nom antic.
Tret de Vilafamés no hem conegut altre ‘collado urbà’, que no siga aquella plaça del Doctor Collado de darrere de la Llotja, ornat per una olivera i el café Lisboa. Al Baix Aragó, però, potser fóra Villaroya de los Pinares, vam trobar aquesta preciositat.
A Godelleta, ja en la Foia de Bunyol, aquesta costera marcada es coneix amb un orònim que, tot i existir, no és transparent al Maestrat.
Rotxa apareix, escadusserament, per Culla, Benafigos, Vistabella i, ja amb més freqüència, al sud del Penyagolosa.
Si a Godelleta trobàvem, lògicament, el rètol en castellà, aquest híbrid de Torís, ja en la Ribera, ens va sobtar.
.JPG)
Si aneu a Xert, el poble s’ho mereix, trobareu un seguit de costeres i costeretes.
De Bocairent, l’amic Ferran, ens va portar aquest rètol. Talaia, com a punt d’observació sol batejar llocs elevats del relleu. De vegades, però, poden referir-se a les mateixes construccions o simples miradors.
Com en el cas del Doctor Collado, alguna ‘penya’ potser amague un cognom. més que no pas un orònim. Amb tot, cal veure-ho i preguntar, i encara…
També és de Bocairent.
Aquest orònim tan muntanyenc el vam trobar a Villahermosa, que, diguen el que diguen, és preciosa i té riu.
La raboseta, tot recordant-nos un gran clot o depressió del relleu, ens mostra aquest carrer de la Pobla Tornesa: carrer Clotàs
També els terrers compten coma orònims. En aquest cas el trobem dialectalitzat, pèrdua de la -r, al poble d’Alcanar (el Montsià), carrer dels Terrers. Fotografia d’Àngela Buj
I ja ho sabeu, si coneixeu altre exemples envieu-nos alguna foto a jbsensegel@gmail.com
Col.laboracions
Carmina Ribes ens aporta dues mostres ben originals i fites del nostre domini lingüístic. La primera de Prades: una costera, rotxa, rampe o costa del Quintar. I el mirador d’Encamp, a l’Alguer.
.jpg)
.jpg)
Ferran Guardiola ens facilita aquesta fotografia de Segura de la Sierra.
I el carrer de la Punta, de l’illa de Gorée (Senegal), que porta a una de les puntes de l’illa.
