Efectivament, estimat lector que tot ho recordes, ja vam dedicar, gairebé fa dos anys, una entrada de carrers relacionats amb la situació, possiblement els més toponímics.
El fet, però, de trobar molts més exemples, alguns ben aclaridors i d’altres com ‘de davall’ que obrin altres interpretacions, ens ha portat a dedicar una nova entrada que també vosaltres podeu fer pujar com el rent.
La Torre d’en Besora, com veiem al plànol, conté al nucli antic tres carrers paral·lels i esglaonats des de la plaça de l’Església fins la circumval·lació, també situacional, anomenada Baix la Vila; en la retolació: carrer de Baix la Vila.
El més amunter, evidentment, aquest carrer de Dalt.
Entre el de Dalt i el de Baix, el d’Enmig, calle del Medio en la retolació anterior. Sempre ens resta el dubte, “d’enmig” o “del mig”; perquè trobem les dues variants arreu: pobles on hi ha carrer del Mig (Almenara, la Jana, Miravet) i d’altres d’Enmig (la Pobla Tornesa, Vilar de Canes, Xodos) .
“Al mig” i “enmig” són sinònims, tot i que semble que aquest “enmig” denote més una situació entre dos, mentre “al mig” siga entre molts. Cal pensar que la caiguda de preposicions és ben habitual a la toponímia; de fet a Castelló hom coneix, en la pronunciació, el carrer Mig, sense preposició, al costat de la forma antiga carrer d’Enmig que encara hem sentit a la gent major.
Aquesta triple posició es completa amb el carrer de Baix, el més avaller del nucli antic.
Ja fora del nucli antic, apareix el carrer de Baix la Vila, possiblement ‘de baix de la’ amb pèrdua d’una preposició. També trobem aquest carrer a la Pobla Tornesa que es completava amb un carrer de Dalt la Vila.
Sens dubte, aquest petit nucli de la Torre d’en Besora ens mostra ben clarament una tipologia esglaonada.
També Vilar de Canes, el Vilar (l’Alt Maestrat), com veiem al plànol, conté aquesta gradació de carrer de ‘Dalt / Enmig / Baix‘ i afig un situacional “carrer Detràs la Vila“.
En la fotografia de l’esquerra observem també l’adscripció a la província de Castelló i partit judicial d’Albocàsser, rètols que trobem en molts pobles i desapareguts en d’altres.
Detràs, que créiem castellanisme antic, és també ben nostre i s’alterna a la toponímia urbana amb darrere (el Darremur, a Almassora), rera (carrer Rera Sant Domènec, a Tarragona) i un tras (Tras Església, a Albocàsser, o carrer de Trascases, a Xert), tot exemples ja vists a l’anterior entrada.
Joan Coromines, al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, ens aporta diversos exemples d’aquests elements, entre ells el d’Albocàsser:
“Sobretot hi constatem el mot en designacions topogràfiques: una barriada del poble de Soses, p.ex., es diu “lo detràs-dels-Corrals” (1964). En efecte està molt estesa la supervivència de (de)tràs per designar una part de la població, i llavors, sobretot en el País Val., sovint no se sap si hi ha aglutinació (o, al contrari, deglutinació del prefix de-) D’un barri d’Albocàsser tan aviat sentiu el nom com Detràs la iglézia o bé traz la igl-; a Vilafranca del Maestrat exisiteix el Carrer de traz-la-bíla (1-61)”
A Sant Sebastià dels Gorgs (el Penedès) només tobem tres carrers: carrer dels Gorgs, carrer de Dalt (els taulellets s’endevinen a la façana asolellada) i carrer de Baix, tot mostrant-nos la importància bàsica dels situacionals a la toponímia urbana.
Falset (el Priorat) ens regala un seguit de carrers situacionals. En aquesta cantonada hi ha el carrer de la Quartera, que deixarem per a l’agricultura, i un carrer de Baix que ja ens sol·licitava buscar el seu antitètic complementari. I mentre el buscàvem vam trobar aquest altre ‘dalt’, que funciona com a especificatiu d’un forn que en tindria un altre més avall, carrer del Forn de Dalt.
Per a carrers de forns recordeu imatgies.blogspot.com.es/2014/04/
El carrer de Dalt no vam tardar a trobar-lo una mica més amunt.
I heus ací que, en tornar cap al centre, vam trobar aquest carrer de Davall, que s’ajunta amb el de Baix. I ho considerem tot una troballa perquè hi ha a d’altres indrets carrer d’Avall (Vilanova d’Alcolea, mateix, i també Balaguer, com ens ha fet saber l’amic Rafel Molina) i són diversos els carrers d’Amunt, però ens resta el dubte si no es tracta del carrer de Damunt que ha perdut la preposició i ha acabat per ser d’Amunt, com el d’Almassora (damunt del carrer Major), Castelló (damunt del carrer d’Enmig) o Vilanova d’Alcolea. Considerem ‘avall’ i ‘amunt’ direccionals, no situacionals.
A Vistabella hi ha un pla Amunt i un pla Avall, sense preposició, i es comprèn la seua direccionalitat tot partint del poble, situat en un punt intermedi. Altrament, trobem carrer de la Damunt, en femení, a Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta.
A més dels exemples de ‘dalt’ vists a la Torre d’en Besora, Vilar de Canes, Sant Sebastià dels Gorgs, Falset o els ja anotats a l’entrada anterior (carrers 7) com Almenara, Benassal, Cinctorres, la Pobla Tornesa, Ulldecona o Vilafamés, n’afegim els següents:
Tot emblanquinant la façana, a Alfara de la Baronia (Camp de Morvedre), carrer de Dalt. A l’esquerra, ben enlairat i damunt unes parets repintades diverses vegades, el carrer de Dalt, en un altre Alfara, aquest de Carles (el Baix Ebre).
A Gratallops (el Priorat) trobem, en un taulellet-làpida gairebé invisible, el carrer de Dalt (a la dreta i baix. Fieu-vos-en, però costa de llegir). A l’esquera, amb blau sobre fons blanc, ben clar, clàssic i popular, la plaça de Dalt (i les roses baix).
L’Alforja, al Baix Camp, també ens ofereix una plaça de Dalt, segurament per distingir la seua situació respecte a la veïna plaça del Mercadal.
I no són carrers de dalt, sinó alts, aquests dos d’ací: carrer Alt de Sant Francesc, a Morella (els Ports), que ens va trametre l’Àngela Buj, i carrer Alt, al Pinell de Brai (la Terra Alta), que no s’oposa a cap carrer de Baix sinó que és el més alt d’un poble costerut. Recordem, com ja vèiem a imatgies.blogspot.com.es/2014/11/ que la qualitat es mostra amb un especificatiu sense preposició.
Ens resta, però, el dubte sobre alguns carrers en què la retolació en castellà durant dècades ha influït sobre la recent retolació. Ens referim a casos com aquest carrer Baix situat vora un rètol calle Baja. Potser fóra un carrer de Baix (situacional) o bé es tracta d’un carrer Baix (qualitatiu) on l’especificatiu ens aporta la situació. L’exemple correspon a Horta de Sant Joan (la Terra Alta).
I entre dalt i baix hi ha el bell mig, carrer d’Enmig com hem vist amb la Torre d’en Besora i Vilar de Canes, o com ja vam veure a Xodos i la Pobla Tornesa.
Altres pobles preferien carrer del Mig, com Almenara o la Jana.
Ara, hem pogut localitzar aquesta variant vora l’Ebre (rètol supra), carrer del Mig a Miravet (la Ribera d’Ebre), una altra a l’Ampolla (el Baix Ebre). I encara una altra a la Sénia (el Montsià).
Amb una denominació més moderna, centre, trobem alguns exemples, com aquest passeig del Centre de l’Ampolla (el Baix Ebre) o l’il·legible carrer del Centre de Porrera (el Priorat).
També, a Alfara de la Baronia (el Camp de Morvedre), hi ha aquest carrer Central.
En moure’ns cap als extrems del poble trobem els/les ravals i els afores, i també Cap de Vila i Sòl de Vila. La variant ‘afores’ no la recollíem en l’anterior entrada (carrers 7). A Ulldecona, al barri Castell, trobem aquest carrer Afores, sense preposició ni article. La dialectòloga Àngela Buj Alfara, integrant de Tandemoor, ens fa saber que entre la gent gran es manté la forma genuïna ‘els afores’, però ja és majoritària ‘les afores’.
Als ja apareguts (carrers 7) el Raval d’Almassora i Culla, el Ravalet d’Atzeneta, Raval de Baix a Ares i els femenins, la Raval, d’Alcanar i Xert afegim aquest masculí carrer del Raval, d’Algímia d’Alfara, i un femení carrer de la Raval de Càlig (el Baix Maestrat).
L’entrada anterior sobre carrers i situació esmentàvem diversos exemples de Cap de Vila com Cinctorres, Sitges, Tremp i Xert; afegim aquest Cap de la Vila, a Miravet (la Ribera d’Ebre) o un il·legible i castellanitzat calle Capdevilla de Vallibona (els Ports).
I a Mallorca, a Ciutat trobem una mostra de ‘cap’ com extrem, no de la vila sinó d’un indret concret. El carrer Jovellanos afig aquest taulellet que ens recorda el nom antic: carrer d’es Cap d’es Born. Al 1863, segons que ens diu Gabriel Bibiloni a Els carrers de Palma, es proposà calle de la Cabeza.
A més dels situacionals topogràfics que hem vist fins ara: dalt, baix, damunt, davall, enmig, del mig, mitger, del centre, central, afores, raval, cap de vila, sòl de vila… hi ha un seguit de carrers lligats als punts cardinals o a l’orientació respecte al sol. Obviem, ara, el camp dels vents que apareixen sovint com un camp semàntic més, sense tindre en compte l’orientació del carrer.
Ens valen els exemples del carrer del Nord que trobem a Algímia d’Alfara (el Camp de Morvedre) o el, una vegada més borrós, carrer de Migdia de Gratallops.
També el carrer d’Orient que trobem als dos pobles esmentats: Algímia d’Alfara i Gratallops.
Si a Eus (el Conflent) trobàvem un carrer del Sol Ixent, ara, a Móra d’Ebre (la Ribera d’Ebre) tenim aquest carrer de l’Alba.
Foto d’Àngela Buj Alfara
A la Sénia (el Montsià) es localitza un carrer Vial de la Solana que ens recorda les tautologies, per allò de ‘carrer-vial’, i també un seguit de carrers del Sol (Xert, Culla i Sant Rafel) que pensem més relacionats amb l’orientació cap al migdia que no pas la seua situació al sòl de la Vila. Caldria, però, revisar-ne cada cas.
Sobre els genèrics i les tautologies imatgies.blogspot.com.es/2014/06/ i imatgies.blogspot.com.es/2013/10/tautologies
Si sabeu d’alguns altres exemples ‘aclaridors’ o ‘embolicadors’ ens ho podeu trametre a jbsensegel@gmail.com
I ara:
Oh pou, digueu-me on sou!
Mireu què en sabeu d’aquest, que té certa gràcia.
