Carrers (15) L’agricultura

En les darreres entrades sobre fitonímia, amb carrers que es bategen amb el perfum de flors i la verdor d’arbres, haureu trobat a faltar noms tan nostrats com l’arròs, el cànem, la carabassa, la garrofa o la parra. També sabreu que gairebé tots els pobles tenen algun carrer de les Eres que recorda aquelles replaces on batien el blat, i molts són els pobles de secà que dediquen qualque carrer a indicar l’existència d’algun hort, la direcció dels freginals, del camp, o de l’horta.

En aquesta entrada tractarem de complementar alguns camps ja presentats a:

imatgies.blogspot.com.es/2014/09/carrers-12-fitonims-1.html

imatgies.blogspot.com.es/2014/09/carrers-13-fitonims-2.html

Agraïm les col·laboracions que ens segueixen arribant per eixamplar la informació de les entrades ja realitzades o per bastir un ampli catàleg per a les properes, com ara la zoonímia (pròxima), les institucions, els oficis o els nostres lingüistes.

Arròs

A la platja del Pla de la Torre (Almassora) vam poder batejar els nous carrers amb els antics topònims, com ara la Murgonada, braç dels Cutxos o el mateix pla de la Torre. En una segona tanda van ser els productes que s’hi conreaven abans de la taronja i la rajola, com ara l’arròs o el cànem. Carrer de l’Arròs

Camp

Ho diu ben clar el DCVB. “Espai de terra plana destinat a cultiu de sembradura o d’arbres fruiters.”

A Alcanar (el Montsià), carrer del Camp (Foto d’Àngela Buj)

En diminutiu a Cabanes (la Plana Alta), carrer el Campet.

Pluralitzat a Alcossebre, Alcalà de Xivert (el Baix Maestrat), carrer dels Camps

Cànem

Planta de la família de les canabàcies: Cannabis sativa. De les seues fibres en feien espardenyes, cordes i tela.

Un altre conreu antic que Almassora (la Plana Alta) recorda per alguna bassa d’amerar i per topònims com la Pica(d)ora, de semblant ofici a l’Hort dels Corders (Castelló). Carrer del Cànem

Carabassa

“Fruit d’algunes plantes brioniàcies dels gèneres Cucurbita i Lagenaria, usat com a comestible per a persones o animals i per a la formació de diferents recipients de líquids” DCVB

Carrer de les Carabasses, ben prop del Mercat Central, a València.

Potser algú, en veure aquesta imatge, canviaria el gènere de l’article

Allò que pensàvem relacionat amb una Cucurbita sembla ser un renom d’algun personatge, tal i com ens ho fa saber el “Nomenclàtor dels carrers de Barcelona”

Carrer d’en Carabassa. Els gerrers hi tenien establerts els obradors i els forns. Un dels primers carrers traçats que travessava el lloc dels còdols. Carabassa devia ser, probablement, un gerrer d’ofici.

Cal dir, però, que al rètol oficial, carrer de la Carabassa, no trobem l’article personal. Altrament, i sobre la carabassa, resulta ben interessant la pàgina ca.wikiquote.org/wiki/Carabassa

Castanya

Fruit del castanyer, Castanea vulgaris, que ja vam incloure, com arbre, a imatgies.blogspot.com.es/2014/09/

Plaça de les Castanyes, a Girona. (foto d’Àngela Buj)

Imatge de la plaça de flickr.com

Era

Era de l’Espino, a Vistabella del Maestrat (foto de l’amic José Rallo)

A molts pobles i moltíssims masos d’arreu del domini resten aquestes replaces amanides per a batre el blat. I també són molts els pobles on queda el nom, testimoni d’un passat: era.

Els repassem de nord a sud.

+

Rue des Aires, carrer de les Eres. Mostra bilingüe a Prades de Conflent.

Quasi en clau de sol ens arriba des d’Alcanar aquest carrer de les Eres.

La Jana (el Baix Maestrat) no defuig la preposició: carrer de les Eres.

Amb senyera i orgullosa raboseta, carrer de les Eres, així ens ho diuen des de la Pobla Tornesa (la Plana Alta)

Eslida (la Plana Baixa) també compta amb un carrer de les Eres

Mireia Mora, des de Quart de Poblet (l’Horta) ens va enviar aquest rètol, carrer del Roll de les Eres, que ajunta reg i agricultura.

Ja en vam parlar a imatgies.blogspot.com.es/2014

A Olot (la Garrotxa), també amb una mica de preposifòbia i por a l’article, hi ha el carrer (del) Fajol. per saber més d’aquesta planta i la cuina que se’n deriva del seu gra: ca.turismegarrotxa.com/agenda/fira

“Tros de terra situat prop d’una casa o d’una era, i destinat a sembrar-hi farratge. Etim.: del llatí farraginale, ‘camp de farratge’.” DCVB

Sovint trobem els Freginals vora el nucli urbà.

L’absència de preposicions i articles, sovint ens fa pensar en qualitats dels carrers, com carrer Estret, carrer Llarg… carrer Freginal? a les Useres (l’Alcalatén)

Idèntic estalvi a la Pobla Tornesa (la PlanaAlta): carrer Freginals.

Garbell

Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres; cast.criba. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. DCV.

“No es tracta de cap formació metafòrica sinó metonímica, una mena de sinònim de les Eres. Es tracta d’un carrer només de portalades a mitjagalta i mirant a llevant d’on ve el llevantet; era, segons els testimonis locals, on solien aventar el poc de forment de l’època de la fam i “tirar el cacau a racó” per tal de netejar-lo d’impureses de tota mena, carbonets, palletes o cacaus fallats. Per fer aquesta feina el llaurador bellugava circularment el garbell i llançava el cacau a una certa distància amb un tret ben decidit; les impureses i el cacau queien a una distància diferent i així es netejava; l’operació se solia repetir tres o quatre vegades més.” (Antoni Garcia) Carrer (del) Garbell de Mirambell (l’Horta Nord)

Fruit del garrofer o garrofera (Ceratonia siliqua) Darrerament, observem a molts pobles un arbret, ‘arbre de l’amor’ en diuen, els fruits del qual són petites garrofetes. El seu nom científic, Cercis siliquastrum, té també un semblant ‘siliquastrum’, que vol dir ‘semblant a les garrofes’. El DCVB ens parla de la variant ‘garrovera’ com a pròpia de les Illes. Volem anotar que a Benafigos (al Maestrat) trobem un mas conegut com la Garrovera. No volem deixar de mostrar-vos les varietats que ens aporta aquell gran diccionari:

Hi ha diverses varietats de garrofa, designades amb diferents adjectivacions. Garrofa vera: és vermellosa, grossa, bona; madura pel setembre (Xàtiva). Garrofa borda: és prima, petita, vermellosa (Tortosa, Mall.). Garrofa negra: és la de color més fosc, i la més bona (Vinaròs, Cast., Mall.). Garrofa rossa: és molsudeta, bastant llarga, de color més clar que les altres, i no tan bona (Valldemossa). Garrofa llarga: és roja, no té gaire polpa i val molt poc (Vinaròs). Garrofa lluenta: la que té la pell molt llustrosa (Cast., Mall.). Garrova mollar: és molt gruixada i llarga, i fluixa de clovella (Mallorca). Garrova de la gran casta: és la més gruixada i millor (Manacor). Garrova panesca: és relativament petita i recta, i no té gaire molla (Eivissa). Garrofa lindar: és negra, llarga i bona, però no tan bona com la garrofa vera (Xàtiva). Garrofa xopeta: és més menuda, prima i curta que les veres i lindars; és negra i bona (Xàtiva). Garrofa melera (Val.) o garrova de la mel (Mall.): és curteta i gruixada, amb més suc i més molla que l’ordinària. Garrova de duraió: és petita, estreteta, gropelluda i un poc vermellosa (Mallorca). Garrofa del misto: és llarga, aspra, dolenta (Tortosa). Garrova bugadera: és mitjancera, llargaruda, molt bona per al bestiar (Mall.). Garrova manollera: la que està amb altres formant bolic (Manacor). Garrofa de costella: és llarga, de pell gruixada (Cast., Mall.). Garrova de capoll curt: és curteta, gruixadeta, bona; ve devers l’octubre (Mall.). Garrova de la canal: s’anomena així perquè enmig té un solc o canal (Manacor). Garrova fulla de raor: és mitjancera, seca i no gaire bona, i és més prima d’una banda que de l’altra, de manera que té certa semblança amb un ganivet (Mall.). Garrova de banya de cabra: és mitjancera, molt corbada, no gaire bona (Mallorca).

Ben prop del pouet de Sant Vicent, a València, trobem aquest carrer de la Garrofa amb una curiosa retolació.

Gira-sol

m. BOT. Planta herbàcia anual (Helianthus annuus), de tija dreta, d’uns dos metres d’alçària, de fulles en forma de cor, fruit amb llavors grisenques a bandes blanques comestibles, molt conreada per a l’obtenció de llavors i d’oli. DNV

Passatge del Gira-sol, a Barcelona.

La planta herbàcia. Situat entre el de Sant Antoni Maria Claret i el del Trobador. Nom posat a caprici dels urbanitzadors. (Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona)

També podem considerar-la com a conreu de les pipes, amb la qual cosa cabria dins aquesta partat d’agricultura.

Hort, -a

Terreny de regadiu, no massa extens, on es conreen especialment hortalisses i fruiters, ens diu el DNV. Molts pobles distingeixen, a més, l’horta del secà, partides lligades al regadiu i les altres pendents del cel.

Trobem mostres arreu del domini, de nord a sud:

Heus ací que a Eus, ben amunt, al Conflent vam localitzar aquesta preciositat de taulellet, carrer de les Hortes, amb sargantana i fulletes.

Barcelona, a més dels hortets urbans de moda en tantes ciutats, ja disposava d’alguna antiga mostra com ens ensenya el rètol carrer de l’Hort de Sant Pau, per l’hort del convent de Sant Pau del Camp.

Un carrer ben nou, batejat amb la consciència d’un poble, Atzeneta del Maestrat, sabedor que, primer de tot, ha de recollir els topònims que hi habiten i ens parlen de la seua realitat.

Carrer dels Horts de la Portera, amb articles i preposicions, com cal.

I, a llevant, Cabanes (la Plana Alta) i aquest carrer de l’Hort.

Almassora divideix el seu terme en dos grans partides. A ponent del poble hi ha el Secà, antics garroferals transformats en horts de tarongers regats per pous i delmats pels polígons industrials. A llevant, l’Horta fins la mar, cantada per les séquies i el degoteig. El carrer de l’Horta, ben prop dels primers tarongers.

Al Camp de Morvedre, davall els seus murs vells, Sagunt s’orna amb el carrer dels Horts.

Real de Montroi, a la Ribera Alta, troba també cap a les afores un carrer de l’Horta.

I ja a Mallorca, a Ciutat, el carrer de l’Hort del Sol.

“Aquest carrer devia accedir a un hort, dels diversos que hi havia en aquesta zona en el segle XVIII, amb límit a la Rambla, que es deia de l’Hort del Sol. El 1862 li posaren el nom incomprensible de calle del Perro, que va mantenir-se fins que el carrer recobrà el seu nom tradicional el 15 de novembre de 1990″ (Gabriel Bibiloni. Els carrers de Palma)

C. de s’Hort d’es Sol (forma salada) i carrer de l’Hort del Sol (més dolcet)

Sóller prefereix les formes salades. Camí de s’Hort de ses Ties.

Carrer de la Parellada en un paradís dels vins, Vilafranca del Penedès. També la fotografia de dalt correspon als voltants del poble.

Parra

Cep o planta Vitis vinifera que es deixa créixer sostenint els sarments amb estalons o altres suports adequats DCVB. També inclourem ‘emparrat‘ i ‘parral‘: Parra o conjunt de parres enfilades per bastons o pilastres, i el cobert format per la parra i els bastons o pilastres que la sostenen DCVB. Parral a la Plana ha esdevingut sinònim de terrassa coberta, d’espai constructiu cobert i sense parets.

Aquesta era veïna de la ‘parellada’ anterior, a Vilafranca del Penedès.

Tornem de nord a sud. a Alcanar (el Montsià) hi ha el carrer de les Parres. Àngela Buj ens el mostra vora aquest balcó canareu.

Amb estalvi preposicional, a Cinctorres (els Ports) trobem aquest carrer (de) les Parres.

Cervera (el Baix Maestrat) manté un esquizofrènic bateig dels seus carrers. El carrer de les Parres no sols perd preposició i article; també la identitat que alguns volen legislar.

Diferent és el cas de Sant Mateu (el Baix Maestrat) que bateja com cal –carrer de les Parres– aquest carrer, al temps que manté la rajoleta d’un altre temps.

A Mislata (l’Horta) trobem aquesta variant que esmentàvem al principi, carrer de l’Emparrat.

A la Pobla de Vallbona (el Camp del Túria), sense preposició però amb publicitat.

Llombai (la Ribera Alta), poble assentat sobre una lloma, com ens indica el nom precatalà i ens explica el mateix nucli urbà, també s’afig amb aquest carrer de la Parra.

Alcanar i Àngela Buj ens regalen aquesta mostra dialectal on es perd la -r (gairebé a tot el domini) d’un carrer dels Terrers.

Vinya

Vitis vinifera responsable de vi i raïm.

Carrer de la Vinya, per les vinyes del Guinardó, Barcelona.

Magí Vinyals i Sabaté (Barcelona, 1856 – 1928). Propietari. Comprà els terrenys el 1900. Era casat amb Teresa Graells. (Nomeclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona)

No es tracta, doncs, de cap col·lectiu botànic de vinya sinó d’un cognom. Resulta curiós, però, que es troben ben junts, l’un darrere de l’altre, dividits només per la ronda del Guinardó.

Oh pou, dieu-me on sou!

i FES-TE SOCI DE LA SOCIETAT D’ONOMÀSTICA
http://www.onomastica.cat/ca/feste039n-soci o info@onomastica.cat