Les qualitats d’un carrer, la seua amplària o la llargària; ser clar, fosc o airejat; fred o calent; el major… o no tindre eixida, són característiques que defineixen tan bé un vial que, tot i ser substituïdes per algun nom oficial, no han deixat de mantenir-se com a les formes més populars.
Els carrers qualificats són justament aquells que no precisen de la preposició ‘de’: carrer ample, estret, llarg, curt, major, fosc, clar o blanc.
Carrer Estret, a Xàbia.
.JPG)
Repassem ara, doncs, alguns carrers amb l’especificatiu de qualitat. Seguirem amb l’ordre alfabètic que hem vingut emprant per a d’altres camps semàntics.
Val a dir que la present entrada, a banda d’alguna col·laboració puntual i aquelles que esperem de tots vosaltres, té un co-autor, l’amic Antoni Garcia Osuna, (G.O.) asidu col·laborador d’aquestes monografies de toponímia urbana.
AMPLE
A Barcelona, el carrer Ample voreja l’església de la Mercè.
“Passejar pel carrer Ample significa passejar per un dels carrers nobiliaris de la Barcelona antiga, un carrer que aleshores es caracteritzava per l’amplada, tot i que actualment això s’ha convertit en una simple anècdota. El carrer acollia la majoria de palaus i cases de famílies nobiliàries catalanes” (Arnau Sabaté, Biel Mauri) http://goo.gl/WZCzCq
Curiosament, a Ciutat de Mallorca hi ha el carrer Ample de la Mercè, també vora l’església del convent de la Mercè.
El carrer Ample, a Reus, ens porta de l’estació del tren cap al carrer de l’Amargura (sense metàfores).
Carrer Ample, a Godella (l’Horta) G.O.
BAIX
Horta de Sant Joan (la Terra Alta). Carrer Baix
En veure ‘carrer Baix’ pensàvem si no es referia a un carrer de Baix (adverbi i no adjectiu) que ja va aparèixer a imatgies.blogspot.com.es/2014/05l
La confirmació de la gent del poble i aquesta equivalència del rètol en castellà, però, ens solventà el dubte. Dalt hi havia el carrer d’Enmig, ara carrer de Picasso, qui, segons que ens conten, hi va trobar una natura cubista.
CALENT
“el Vall Calent és el nom autèntic i popular en el parlar de la gent de Solsona, però oficialment, per la pressió del Bisbat, la varen batejar amb el nom d’ AVINGUDA DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE, que és un nom que no fa servir ningú, es veuen alguns trossos de la muralla que s’han conservat. Espot apreciar que hi toca molt el sol al matí, i això justifica el nom de calent.” Albert Algorreta des de Solsona.
Aquest exemple, junt al complementari Vall Fred, ja el vam fer servir en l’entrada Carrers. Situació i orientació imatgies.blogspot.com.es/2014/05
CURT
‘Ben batejat’ diríem d’aquest carrer Curt de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat, a Horta. Encara hi ha, però, de més curts com ens fan saber a shbarcelona.cat/blog/cat
“El més curt: el carrer de l’Anisadeta, amb només un número a cada banda. Es diu així perquè en altres temps hi havia una paradeta amb aigua i anís, que compraven els obrers per prendre-s’ho abans d’anar a la feina.”
Ben curt i esglaonat aquest carrer de Sogorb, la calle Corta. G.O.
ENRAJOLAT
Més apanyat, aquest carrer Enrajolat
“El carrer Enrajolat de Palamós (Baix Empordà) ja no manté cap diferència amb la resta del barri mariner del Pedró, però encara als anys cinquanta, mentre que la resta de carrers eren de terra o de bolos de platja, aquest carrer lluïa una mena de enllosat” G.O.
ESTRET
Alguna d’aquestes qualitats ha donat obres literàries ben significades, com el carrer Estret de Josep Pla, o cançons, com aquell carrer Blanc de Raimon. Xàtiva. (imatge de www.todocoleccion.net)
.JPG)
El carrer Estret, a Palafrugell, és avui conegut com a carrer de Sant Antoni. Oficial vs. popular
A Campos, un altre eemple de l’aternativa oficial / popular: carrer Estret. Afegir una rajoleta amb el nom antic, quan l’oficialitat no ha respectat el nom popular, és una manera de manifestar la riquesa toponímica d’un poble.
Carrer Estret de la Companyia (de Jesús, dels Jesuïtes), a València, no lluny de la Llotja.
.JPG)
Carrer Estret de l’Almodí, guardat pel ràfel d’aquest bell edifici de València. També ‘angost’ és mot admés però sembla ‘estret’ la solució més emprada.
Carrer Estret esdevingut carrer Angosta de las Eras (amb barreja de gènere i llengües), potser de ‘calle Angosta’, a Bétera G.O.
FONDA-O
A Benlloc, Bell-lloc del Pla, hi ha aquest carrer Fondo, carrer costerur que davalla fins els Llavadors. imatgies.blogspot.com.es/2014/04/llavador
Podria semblar-nos paradoxal, però aquestes imatges que ens tramet Antoni G.O., calle Honda i plaza Honda, provenen d’Altura.
FOSC
Carrer Fosc, a l’Alcora (l’Alcalatén) pensem que es tracta d’una adjectivació del carrer per la seua orientació i estretor. Desconeixem, però, si es tracta d’un cognom, per la grafia arcaica. En tot cas, mereixeria un article per les corrupcions fòniques que proposa. Entre els joves d’Almassora ja és habitual sentir la plaça del Botànic Caldutx, per Calduch. Potser, almenys en la toponímia, caldria evitar la ‘hac’ final.
Carrer Fosc a Miravet, vora el carrer del Riu que guaita sobre l’Ebre imatgies.blogspot.com.es/2014/04/carrers
FRED
“VALL FRED, on també es veuen trossos de muralla que s’han conservat, i aquí si que es veu el nom autèntic en una placa posada en una paret. Ja es veu que al matí queda més a l’ombra del sol, i d’aquí el nom de fred” Solsona, Albert Algorreta ens ho comentà i ens aportà diverses fotografies.
LLARG
.JPG)
Ben llarg i recte aquest carrer de Xàbia, el carrer Llarg.
També a Bétera, carrer Llarg. G.O.
No trobem a Castelló de la Plana, d’on era alcalde l’actual President de la Generalitat, el carrer Llarg, però sí aquesta calle Larga.
Es lo que tiene defender nuestra valencianía i blindar nuestras señas de identidad.
Sobre el bilingüisme de les retolacions o el bilingüisme sectari que empren alguns pobles i ciutats ens caldrà dedicar un capítol sencer. Sociolingüística de la retolació urbana.
De Sardenya ens arriba aquesta carrera Longa, germana dels nostres carrers llargs.
MAJOR
Ben difícil és no trobar en qualsevol poble una plaça Major, com aquesta de Ciutat de Mallorca.
“Gran plaça de la Ciutat Vella, rectangular i porticada pels quatre costats, que és una de les grans innovacions urbanístiques del segle XIX”
G. Bibiloni, Els carrers de Palma.
A Vilanova i la Geltrú, com a Vilafranca del Penedés, trobem la denominació plaça de la Vila, equivalent a la plaça Major. Potser el mateix nom del poble demane aquesta denominació. Fixem-nos que trobem exemples a pobles lligats a Vila; Vilanova, Vilafranca, Vila-real, la Vilavella…
A Vila-real trobem la doble denominació, tot i que hom puga deixar ‘plaça de la Vila’ només per al retranquejat que fa la plaça, vora els perxes, la més antiga.
A Llombai, com a tants pobles, hi ha plaça Major i carrer Major.
.JPG)
Preciós, aquest carrer Major de Xàbia.
Maniseta nova per al carrer Major d’Almenara
Llíria (Camp del Túria) suma dos qualificatius; Major i Antic, segurament oposat a un altre carrer Major Nou. G.O.
En aquesta retolació del carrer Major (Almassora) podem observar la convivència de l’hagiotopònim amb el qualificatiu, més popular, tot i que la rajoleta ens faça dubtar si es tracta d’un Sant Vicent Major, diferent del Ferrer i del Màrtir.
L’Alguer (Sardenya) opta pel doblet entre el nom popular en català, carrer Major, i un italià via Carlo Alberto, que no era tan major.
MITGER
“Calle Medianera de Geldo; és curiós el terme municipal tan petit de Geldo que, fins i tot, a l’entrada del poble, la galta d’enfront del primer carrer encara pertany al terme de Sogorb i com a testimoni del fet la rajoleta del segle XIX que ho testimonia.” G.O.
NOU
Plaça Nova de la Ferreria (Ciutat de Mallorca)
Nou i vell són adjectius que també caldria incloure en aquest apartat. Recordem, però, que vam dedicar dos capítols a aquests especificatius on també esmentàvem exemples de toponímia urbana.
i
Afegim dues mostres que ens ha tramés Antoni Garcia Osuna
Alboraia (l’Horta)
Picassent (l’Horta)
Josep Pla, al Quadern Gris, tot parlant del carrer Nou de Barcelona, ens diu:
«De vegades, en arribar al carrer Nou, em submergia en els carrerons de la part baixa del districte cinquè. Però no hi podia pas aguantar gaire estona. Dels carrers en venia una tan repugnant olor de pixats, que acabava portant-me el mocador a la boca i al nas. M’asfixiava. Desagradable esgarrifança que em produïa la simple possibilitat de posar les soles de les sabates sobre un líquid equívoc. No. No era pas el meu barri. Sortia a les Drassanes i em dirigia cap al moll ―de vegades cap al moll de carbó, altres cap a la Barceloneta; m’era igual. Al cap de poca estona de caminar al fil de l’aigua, m’agafava la calma que hi regnava. Hi havia un silenci que semblava buit ―el silenci que sembla reflectir l’agitació de les estones de repòs, que no és el de les coses mortes, sinó el de la vida aturada. Donava la volta als espais d’aigua tancats per la pedra, vagament il·luminats per alts arcs voltaics, amb la palpitació dels reflexos de les llums de posició sobre l’aigua densa, greixosa, col·loïdal. Dins el repòs, se sentia el clapoteig de l’aigua densa, el gemec estirat de les amarres dels vaixells, el passar rítmic de les sabates dures d’un tripulant solitari, de vegades la crispació esgarrifada dels carbons d’un arc voltaic. Trobava algun rar pescador de canya, assegut a la pedra, resignat, amb un cabasset al costat.»
Val a dir que aquest és un fragment d’un escrit d’Àngela Buj que podeu trobar a milotxadefoc.blogspot.com.es/2012
Ben interessant resulta aquesta aportació del carrer Nou de Cinctorres pel seu sentit diferent a vell. Potser caldria relacionar-lo amb el carrer Trencat de Rafelbunyol, el carrer Foradat de Sueca, modificacions d’atzucacs o carrers sense cap. Veiem com ens ho conta l’amic Ferran Guardiola.
Joanet de la Fura encara recordava quan a la dècada dels vint es va tirar un tros del mur i es va obrir el vell atzucac del carreró del Graner de la Vila (també anomenat “carrucho”). Aleshores va esdevenir popularment el carrer Nou, on l’adjectiu més que oposar-se a “vell”, és el contrari de “tancat”, (atzucac).
PARTICULAR
Carrer Particular en oposició al caràcter general dels carrers de públics. A Benaguasil (Camp de Túria), l’amo del solar construí aquests dos blocs d’edificis deixant un carrer entre ambdós amb un genuí caràcter; Fraga degué d’inspirar-se en la feta, perquè no s’entén d’altra manera allò de “¡ La calle es mía!” G.O.
PLA
El caràcter de pla atorgat a alguns carrers poques vegades és exacte. Cal entendre, però, que aquest adjectiu es fixa en carrers que contrasten amb els costeruts, que són la majoria en pobles de muntanya.
La ‘relativitat’, sempre tan escèptica!
Ens referim ací a l’adjectiu ‘pla’, no a l’orònim que també batejava espais, com el Pla, a Borriana. imatgies.blogspot.com.es/2014/03
A Benassal, el carrer Pla no ho és tan com ho especifica l’adjectiu.
.JPG)
A Culla, el carrer Pla, si tenim en compte la resta de carrers i carrerons, ben bé mereix la qualitat expressada.
.JPG)
El carrer Pla, a Xert, manifesta sense embuts la seua inclinació.
.JPG)
A Cervera del Maestrat, aquest carrer Planet ha tingut la sort de no esdevindre calle Llanita, malgrat l’esquizofrènia bilingüista.
.JPG)
També Xàbia, tan prop del majestuós Montgó, té el seu carrer Planet.
PRINCIPAL
“Carrer Principal, més bé com sinònim de carrer Major però amb la modernitat de la 5a avenguda del Llogaret del Castellar (L’Horta-València)” G.O.
SENSE CAP
.JPG)
Una qualificació perifràstica per parlar-nos d’un atzucac. Carrer Sense Cap, a Vistabella del Maestrat, exemple que ja vam utilitzar en parlars dels genèrics vials. imatgies.blogspot.com.es/2014
No tenim, encara, cap carrer Tancat, però valga aquesta mostra, variant d’atzucac, que Ferran Guardiola ens aporta de Logronyo
TORT
Permeteu-me la llunyania. No havíem tingut ocasió de penjar aquest carrer Tort de Goré, a Senegal; fotografia que ens va regalar Ferran Guardiola.
TRENCAT
A Rafelbunyol, poble de l’Horta Nord i ben al nord, atrobí aquest curiós carrer Trencat; no és que un superheroi l’hagués partit en dos parts; la cosa és més senzilla, al 1893 arribà el trenet – avui línia 3 del metro- a Rafelbunyol i escapsà aquest carrer que tenia totes les paperetes per estendre’s urbanísticament per l’horta. Un adjectiu una mica exagerat, però és que els de Rafelbunyol , com deia un oncle meu, són ja “turdetanos”. G.O.
Si sabeu d’altres qualificatius per als nostres carrers, podeu trametre’ls a jbsensegel@gmail.com
Oh pou, digueu-me on sou!
.JPG)
Es tracta d’un pou d’aigo i literari
Si sabeu on és envieu-ne la resposta a jbsensegel@gmail.com
