Bolando

Venècia? Amsterdam? Empuriabrava? Si de debò voleu conèixer el rei dels canals, heu de visitar Bolando. Us estalvio la feina de comprovar-ho al mapa, i us confirmo que, efectivament, Bolando és un país d’interior, sense costa, sense límits a cap mar que hagueu conegut fins ara.

La llegenda afirma que el fundaren unes quantes famílies de mariners, fartes de perdre gent estimada a la llarga llista de naufragis que enumeraven de memòria, i sense entusiasme, com qui resa a un déu que mai fa cas. Carregaren el més imprescindible i anaren terra endins, sense brúixola ni gaires pretensions, fins que perderen el record de l’últim cop que havien olorat el mar, i allí fundaren Bolando. Pocs anys després van començar a enyorar-se. Els països veïns no posaren obstacles a un pacte que els beneficiava a tots: la construcció de quatre canals, en quatre direccions diferents, per portar la mar a Bolando, a canvi de… –mai no ha quedat clar, i sempre esquiven aquesta conversa, que recomanem no iniciar. Els canals es bifurcaren per dins del país, com artèries, com venes, com capil·lars, fins a arribar al racó més amagat, fent que les carreteres esdevinguin anècdota i que al centre de la seva bandera hi llueixi un timó.

Les històries de naufragis les tenen recollides, per consideració als seus avantpassats, en llibres que desen a la lleixa més alta i arraconada de la Biblioteca Nacional. Mai ningú no els consulta, però saben que hi són.