Bèrnia

Bèrnia és el vostre proper destí, si sou amants dels reptes. Aneu-hi sense data precisa per a tornar, perquè fàcilment us perdreu –o us voldreu perdre- per l’estructura laberíntica dels carres de pobles i ciutats, per la xarxa de camins i carreteres que els uneixen amb inexistència de senyals informatives. Com a molt, amagades entre els arbres o rere una font, es troben pistes en forma d’enigma que indiquen una direcció, correcta o incorrecta, en funció d’on voleu, o no voleu, arribar. Els bernians arronsaran les espatlles, entre somriures, si els demaneu alguna indicació, i compensaran l’aparent manca d’amabilitat oferint-vos dolços típics; mengeu-los sense pensar en res, són bons i prou, no són cap pista.

No sobrevaloreu la vostra capacitat per a resoldre jeroglífics i mots encreuats dels diaris, asseguts còmodament al sofà de casa. A Bèrnia tot és complex, i les dobles interpretacions acostumen a ser triples. Abans d’entrar al país us faran omplir un imprès on haureu d’indicar si voleu que avisin algú en cas que tardeu més de tres anys en aparèixer; no us precipiteu, penseu-vos-ho bé abans de marcar el quadradet del sí o del no. Bèrnia pot ser el parèntesi que tant esperàveu a la vostra vida, que no cal tancar.