Bangàlia

Que visiteu Bangàlia no és una petició, sinó un prec que potser algun dia agraireu. Illa situada estratègicament, a la cruïlla dels principals corrents marins, ha vist durant segles com arribaven a la seves platges restes de tots els naufragis. Cap museu podria abastar la magnitud i varietat d’objectes que hi han acudit, alguns embolcallats d’un misteri que s’inventen amb facilitat. Les cases de l’illa s’han tornat sales d’exposició improvisades, i les famílies competeixen, en certa manera, a mostrar amb orgull els seus petits tresors. Però l’imparable avenç de la «civilització» va canviar els trossos d’àmfores, ampolles o baguls, per fragments d’acer, taques d’oli i un allau creixent de plàstics que amenaça la vida marina de l’illa, i l’alegria amb què els bangalians s’acosten a la platja.

Visiteu Bangàlia amb una motxilla buida, i emporteu-vos algun dels plàstics que s’acumulen vora el mar. Serà un gest minúscul, carregat d’impotència, que agrairan amb llàgrimes als ulls.