Amara

Si mai goseu anar a Amara, no pronuncieu la paraula desert. Anoteu-vos-ho a la mà, al braç, on sigui, perquè la troben una paraula vulgar, barroera, i us menysprearan la resta dels dies que hi passeu, que seran pocs, o se us faran llargs.

Als vostres ulls, a Amara tan sols hi haurà arena, i pensareu, de forma innocent i equivocada, que amb aquesta paraula podreu descriure el país sencer. Esforceu-vos a mirar més enllà, a captar matisos, a entendre algun dels centenars de noms amb què s’hi refereixen, els milers d’adjectius d’impossible traducció. No ho aconseguireu, això ho garantim d’entrada, però guanyareu el seu respecte. Assumiu el vostre posat de turista armat amb crema solar del màxim factor, claudiqueu a fer el paper d’aventurer, si no lo voleu fer ridícul, i porteu força monedes per ser generosos amb les propines, que això ajuda a tot arreu. A Amara, el vent canta melodies secretes que el cel us dedica, també com a tot arreu.