A Alfa es pot veure l’arbre més antic del món. Per a ser més precisos, no asseguren que sigui el més antic, sinó el primer de tots, que no és poca cosa. No aporten proves que avalin aquesta afirmació, amb la contundència que la defensen, però en tenen prou amb allò que hi diu al Llibre, on es descriu amb tota mena de detalls. Se’n senten orgullosos, i arreu del país es veuen hotels, jardins, i fins i tot pobles, amb el nom d’«Arbre», «El nostre Arbre», «El primer Arbre», «Quin Arbre!», i centenars de variacions similars, totes poc originals. És divertit treure el tema i comprovar com se’ls il·luminen els ulls parlant de l’Arbre, i com expliquen històries d’aus mitològiques que hi feren el niu, i, sobretot, de la conversa, interior, que va mantenir amb el primer ésser humà quan es van descobrir mútuament, i que acabà amb una abraçada. Quan arriben a aquest punt de la història, s’estoven de forma visible, amarats de melangia, conscients que alguna cosa ha fet malbé aquesta antiga amistat. Feu com si res quan us ensenyin l’Arbre o, més ben dit, l’estàtua de l’Arbre, que segueix amb tot detall la descripció del Llibre, perquè no se sap quin segle va morir, aquest arbre que fou el primer, però que no serà l’últim.
![Hermínia [Vídeo]](https://www.diarilaveu.cat/app/uploads/sites/27/2023/02/columnistes-1-15.png)