Estos dies s’ha publicat la 1a Trobada d’Entitats Culturals del Maestrat per al pròxim dia 10 de setembre a Xert, convocada pel Centre d’Estudis del Maestrat i de Maestrat Viu. Les dos entitats més potents de la comarca, ni més ni menys. M’agradaria dir-hi la meua.
Per a entendre la idiosincràsia de l’acte, voldria fer una anàlisi dels convocants:
El Centre d’Estudis del Maestrat (d’ara endavant el CEM) és l’entitat degana de la cultura i la història al Maestrat. Al seu aixopluc, i des del gener de 1983, a través dels seus butlletins, nombrosos escriptors i investigadors han anat desgranant detalls de la història, l’art, la geografia, la sociologia i l’arqueologia del Maestrat. A més, i amb caràcter biennal, organitza les Jornades d’Estudi del Maestrat, a cada vila del Maestrat, i des de fa molts anys. El CEM està integrat en la xarxa dels 28 instituts d’estudis comarcals (IDECO) del País Valencià. Gràcies a la ingent tasca que el CEM fa avui dia podem dir que coneixem un poc millor el Maestrat, comarca històrica i natural des de la fundació del Regne de València.
Maestrat Viu és un col·lectiu jove, des de l’estiu de 2011, que esperonats per Escola Valenciana, van iniciar el seu camí com un agent clau en la dinamització del territori. Entre les seues accions, l’organització de les Festes per la Llengua (a les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Benicarló i Benassal), la coordinació de les trobades excursionistes del Maestrat (Sant Mateu, Benicarló, Benassal, les Coves de Vinromà), els Premis Maestrat Viu (a Peníscola i a Traiguera) i altres accions amb menys repercussió, però no per això menys importants. Accions, totes elles, destinades directament a la nostra gent del Maestrat, per tal d’influir positivament en un canvi de paradigma: del ciutadà passiu al ciutadà actiu i conscient. Accions orientades sempre a una millora de l’autoestima i la consciència com a veïns d’una comarca com el Maestrat. Accions que ressonen com martells que pretenen superar els murs de les nostres viles i termes, per agermanar-nos, sabent que tenim futur com a col·lectiu si anem tots junts, però que separats som ningú.
Així doncs, era previsible, que el destí unira les dos entitats: Centre d’Estudis del Maestrat i Maestrat Viu, per tal que germinara la llavor del pòsit cultural que s’havia anat acumulant al llarg d’estos anys.
En este acte, amb el qual tenim dipositades moltes esperances, volem que les entitats culturals del Maestrat prenguen la iniciativa, ens reunim per a explorar accions, iniciatives conjuntes que comprenguen el nostre àmbit d’actuació, el Maestrat, de Vistabella del Maestrat a Alcalà de Xivert, de Vilanova d’Alcolea a Vinaròs.
I per això necessitem la participació i l’assistència del nombre més gran d’actors possible. Actors destacats en la cultura local, però que pels motius que siga no han començat encara a pensar en clau comarcal. La situació de la cultura a cada poble del Maestrat és diversa i diferent, des dels pobles menuts on l’associació cultural comprén diversos àmbits (festiu i popular) fins a una cultura més elevada, elitista i especialitzada, a les urbs, tot passant pels pobles sense associació cultural però amb destacats activistes culturals.
Per començar amb esta ingent tasca, tenim la gran sort de comptar amb la Fundació Carles Salvador, Amics de la Valltorta, Onada Edicions, Amics de Vinaròs, l’AC Font de l’Albi de Xert, l’AC Aiguaclara i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Benassal, la Comissió de Patrimoni de Vilanova d’Alcolea, l’AC Tossal Gros de les Coves de Vinromà, l’AC l’Assagador d’Albocàsser, entre moltes altres igualment d’importants per al Maestrat. El Maestrat el fem tots!
Per tant, ens trobem davant un acte que, per la seua singularitat (desconec si mai abans hi ha hagut un altre a tot el País Valencià), es mereix que li dediquem tota la nostra atenció, i farien bé de no menystenir-lo el centralisme intel·lectual castellonenc ni les altes esferes que planifiquen la política cultural del Govern Valencià.
El Maestrat mai ha aparegut en el disseny de les estratègies econòmiques i d’infraestructures dels governs, pintem poc per a ells, sempre serem un tros de terra despoblada entre València i Barcelona. Tanmateix, tenim una potencialitat com a territori cultural enorme, per la nostra història i per les nostres característiques. Ens falta creure’ns-ho. Per això, actes com la 1a Trobada d’Entitats Culturals del Maestrat són necessaris i imprescindibles. Posar la cultura local al servei d’un projecte global i integrador de comarca seria un revulsiu d’una magnitud tal que ens faria imparables. El repte és majúscul i l’obligació del Centre d’Estudis del Maestrat i de Maestrat Viu, com a organitzadors de l’acte, és explorar esta possibilitat.
Que acabeu de passar un bon estiu!
Pau Fabregat
