Els records de llocs viscuts es porten a la carn molt de temps fins que es fan líquids, circulen per la sang i, de vegades, s’evaporen.
Si a una mateixa realitat l’anomenéssim segons les nostres percepcions individuals, tindríem vàries realitats parcials.
La realitat no és una sola: els somnis són la segona realitat i, probablement, la literatura en sigui la tercera.
Les cruïlles i les cantonades són trampes del destí.
En tombar una cantonada, ens podem topar amb el nostre univers paral·lel i no adonar-nos-en.
Tu ets el centre de la teva vida. Però, si no mires al teu entorn, només et veus el melic.
Quants disbarats pot fer cometre la certitud!
Quan ets jove, creus que ho tens tot. Quan ets gran, t’adones que només et tens a tu mateix.
Les hores passen, però el rellotge és queda. Existeix el
temps?
Marisa Olivera
