– El performer llicenciat en ciències exactes feia equaccions poètiques.
– A vegades la paraula ix de la boca amb una intenció i entra a l’oïda amb una altra de ben distinta.
– El pessimista tenia la desagradable sensació que alguna cosa li sortiria bé.
– Si la carxofa fora una stripper, acabaria dormint els espectadors.
– El pobre agricultor va plantar deu hectàrees de julivert. Van venir volant una bandada de Sant Pancracis diminuts i van arrasar amb tota la collita.
– L’aigua de litines és la germana pobra del cava.
– El poeta amb alzheimer, en un moment de lucidesa, va escriure el poema més bonic del món. Quan el va rellegir les seues llàgrimes van esborrar el text. Ja mai no va ser capaç de recordar una obra tan sublim.
– Etcètera és una paraula que no val res per ella mateixa.
– El poeta creava setmanalment el seu propi premi de poesia, per cert, molt ben dotat econòmicament. No cal dir que sempre aconseguia el primer premi. Al cap i a la fi, era l’única forma que tenia de guanyar-se la vida.
– Aquell poema era tan antic, tan bell i tan erudit, que després de passar la prova del carboni-14, els crítics literaris s’adonaren que els seus versos eren de pedra filosofal.
