– El «meteuròleg» era un expert en la incontinència dels núvols.
– Aquell tinter tenia mil paraules amagades; i jo sense saber-ho!
– El nen pobre mai no va entendre la raó per la qual el seu riu de paper de plata del Betlem sempre arrossegava restes de sobrassada.
– El mussol és un hipnotitzador amb plomes.
– El trau mai no va conèixer botó.
– Honorar el més humil del món seria la contradicció més gran possible.
– L’ull de poll del seu dit del peu, el despertava cada alba amb unes picades d’ullet la mar de suggeridores.
– La traïdoria de la rosa no està en les seues punxes, sinó en què a pesar de dir-se rosa pot ser de color vermell, blanc, taronja, blau, groc, verd… És el paradigma de la incongruència; home, això no és seriós!
– L’olivera perdia oli.
– Al violí l’agrada que li rasquen la panxa.
