La presència d’abundants curtmetratges, seccions com Animaficx, dedicada al cinema d’animació, en la qual no podien faltar Bill Plympton i la seua darrera producció, Revengeance; Rellumes, a traduir per Rellamps, per la qual passaren uns nou llargmetratges, dels quals vaig tindre ocasió de veure la divertida i brillant Rosalie Blum, de Julien Rappeneau, fill del director Jean Paul Rappeneau –Cyrano de Bergerac, qui ens va proposar una comèdia sentimental farcida de sorpreses; Enfants terribles (atenta al públic més jove), Llendes, que vol dir Fronteras, on passaren Isola, de la compromesa cineasta Fabianny Deschamps, Generos Mutantes, Gran Angular (informativa en la que s’incloïen Las películas de mi vida, de Bernard Tavernier, La doncella, de Park Chan-wook, Toni Erdmann, de Maren Ade, Lo tuyo y tú, de Hong Sang-soo, Aquarius, de Kleber Mendonça Filho, i altres cintes igualment destacades que ja coneixíem pels festivals de Cannes i San Sebastià. Hi abundava també el cinema asturià, amb curtmetratges i llargmetratges de recent producció i va haver una roda de premsa amb ACICCA, una associació professional definida com “un grup heterogeni de quaranta-set productores –unes de perfil tècnic, unes altres de perfil creatiu, unes més centrades en la comunicació, unes altres en la publicitat-, el nexe de les quals és l’audiovisual i les ganes que la conjuntura millore i que la producció asturiana siga d’excel·lència i tinga una continuïtat que de vegades es troba a faltar en el sector”.
El festival de Xixón, que fa equilibris amb els retalls de pressupost i tota mena de dificultats –com la disponibilitat de les sales CentroCine-, continua sent un dels més importants. Cinc anys ja ha fet com a director Nacho Carballo i confiem plenament en el seu enorme i complex treball. Vorem què podem contar del proper any, de la cinquanta-cinquena edició. Un repte més.
(FOTOS: Luis Gracia)
