Films que aniran sent reconeguts i aplaudits a mesura que vagen estrenant-se i arribant a les sales: Layla M, de l’holandesa Mijke de Jong; Almacenados, del mexicà Jack Zagha (premi del públic); Hotel Europa, de Danis Tanovic, premiat en la Berlinale d’enguany; Glory dels búlgars Kristina Gozeva i Petar Valchanov (premi a la millor pel·lícula, al millor guió i premi Fipresci); Migas de pan, coproducció galego-uruguaia de Manane Rodríguez, un emocionant relat de les dones torturades en la última dictadura del país llatinoamericà; Ma’Rosa del filipí Brillante Mendoza, presentada a Cannes; Le ciel attendra, de la francesa Marie- Castille Mention-Schaar; Mercenaire, del francés Sacha Wolf, insòlit recorregut pel clavegueram del rugbi; Inversión, de l’iraní Benham Behzadi, un film menor però amb anotacions socials; Paradise, d’Andrei Konchalovsky, un suggestiu assaig sobre el nazisme (premi a la millor fotografia, a la millor actriu i premi del jurat jove); The teacher, de Jan Herebejk, una il·lustrativa coproduccció entre Txèquia i Eslovàquia; Sicixia, del gallec Ignacio Vilar, que s’estrena aquesta setmana a València alhora que A esmorga, del mateix director, esdeveniment que aprofite per a recomanar les dos i, la millor de totes, Felices sueños, de Marco Bellochio, el llenguatge de la qual siga possiblement l’única cosa amb coherència, com ja vaig dir al seu pas per Cannes.
Em sobraven algunes d’aquestes quinze pel·lícules a competició, especialment les dos nord-americanes: El nacimiento de una nación, escrita, produïda, interpretada i dirigida per Nate Parker, en la qual no manca ni un tòpic sobre l’esclavitud i, Manchester frente al mar, de Kenneth Lonergan (premi al millor actor i premi especial del jurat), tòpic i en aparença, un melodrama.
FOTOS: Luis Gracia
