El llibre dels 25 anys del festival o la impressionant exposició de fotografies amb il·lustríssims i, sovint, jóvens cineastes – alguns tenien vint anys menys que ara- ajuden a comprendre què ocorre per la Semana de Medina del Campo. Per què hi ha una infinitat de seccions i premis (Certamen Nacional, el Roel del qual i primer premi va ser per a Hermanos, de Javier Roldán, Certamen La otra mirada, amb premi per a Marta Aledo i el seu Jingle, Certamen Internacional –premi per a l’alemano-austríaca Alleswirdgut, de Patrick Wollrath-, Certamen de Videoclips, Jurado Joven,etc..) i per què s’atorguen roeles d’honor a veteransc om José Luís Cuerda o a jóvens promeses com Paula Ortiz (directora del siglo XXI), Inma Cuesta i Álex García (actriu i actor del siglo XXI). O per què una secció per a llargmetratges, anomenada Cosecha dorada, presenta una selecció d’importants llargmetratges de recent producció: Carol, El hijo de Saúl, La delgada línea amarilla, El clan…
Entre les nombroses activitats paral·leles, concerts i similars, un encontre en el seu mític balneari, anomenat A la recerca d’un marc legal per al curtmetratge, posava de relleu les mancances i aspiracions d’un temari de dubtes permanents. Fa uns anys, Cinema Jove en València –que continua any rere any bregant per la valoració del curt- comptava amb un fonamental Mercat del curtmetratge que el convertia en una cita més propera encara a Medina del Campo i a altres grans convocatòries (ara mateix fins i tot el festival de Cannes). El nostre País Valencià, pròdig en festivals de curtmetratges d’escàs ressò, faria bé a estudiar els resultats del festival de la nostra ciutat i d’exemples com Medina del Campo. De fet, la sensació nacional i internacional –com en tots els terrenys de l’audiovisual- que quasi tot està per fer és més prometedora que castrant. Els espectadors i els cineastes tenen la paraula.
