Del 8 al 15 d’abril s’acaba de celebrar la vint-i-dosena Mostra de Cinema Llatinoamericà a Lleida. Ni Catalunya en el seu conjunt, ni l’Ajuntament de Lleida- com han deixat clar diversos articles i testimonis en els periòdics del festival i en el diari Segre – semblen ser conscients de la importància d’aquest certamen ni dels valors acumulats al llarg de vint-i-un anys d’existència.
La crisi de determinades apostes sobre cinema llatinoamericà (Huelva, Lleida Villaverde) té un clar referent que resideix en el suport econòmic, encara que també influeix el desenvolupament de la seua presència en festivals com Màlaga o San Sebastián. De tota manera, el primer és simplement fonamental i la Mostra de Lleida no pot continuar fent miracles amb un pressupost molt per sota de les seues necessitats – invitats, periodistes, etc. –i, allò més greu, de les seues possibilitats.
La secció oficial de llarg-metratges de ficció únicament va comptar amb la presència de la protagonista d’arrel ilerdenc, del film mexicà Un monstruo de mil cabezas, de Rodrigo Pla. La secció de llarg-metratges documental, desenvolupada en la Universitat amb gran afluència d’alumnes, va poder gaudir de Sonia Tercero ( Robles, Duelo al sol ), Javier Gil ( Ventanas) i Javier Espada ( Tras Nazarín), entre altres. La secció infantil-escolar, amb Atrapa la bandera aconseguia plens mentre que una selecció tan apassionant com Tres miradas sobre las Malvinas, producció argentina amb curtmetratges signats per cineastes de relleu, com Israel Adrián Caetano, Lucía Puenzo, Fernando Spiner, Rodrigo Grande, Juan Bautista Satagnaro, Rodrigo Triana, etc., amb prou faenes trobava públic.
Encara que el protagonista siga de la desesperació, aquesta edició de la Mostra ha evidenciat suficientment les seus virtuts, des de les exposicions- foto de Terry O’Neil- als premis d’honor ( Carme Elías, Ventura Pons, Carmen Machi, la revista Academia – recollit per Porfirio Enriquez- tots ells presents en la gala inaugural), passant per la talla del jurat ( Elisabet Cabeza, Cristina Rius, Tabita Peralta, Marcelo Aparicio i el seu president, el compositor Oswaldo Montes) i llurs conclusions – La delgada línea amarilla, de Celso García, Magallanes, de Salvador del Solar, Damián Alcázar i Magaly Solier. O outro lado del paraíso, de André Ristrum, La carga, d’Alan Jonsson Gavica -, films que competien amb A estrada 47, de Vicente Ferraz, Alias María, de José Luis Rugeles Gracia, Interludio, de Nadia Benedicto, La memoria del agua, de Matías Bize, Pistas para volver a casa, de Jazmín Stuart, Un monstruo de mil cabezas, Rodrigo Pla. Una bona tria, com era la del cine documental – la guanyadora va ser Llévate mis amores, d’Arturo González Villaseñor-, complementada amb curtmetratges, concerts i encontres- com la presentació del llibre sobre Cine e inmigración, del periodista Eduardo Moyano- que posa de manifest la personalitat d’aquest certamen i la urgència del seu reconeixement.
