Així va ser com Hermenegilda, en haver ensopegat mentre patinava pels voltants de la plaça, hi va descobrir el sentit de la vida, l’essència d’existir i la raó per la qual Tram alçava el puny com si fos Lenin.
Però la realitat autentica, ben clara i neta, va ser, que en eixe instant relliscós, que li va inspirar volar majestuosament i elegantment, com papallona delicada a la vista de tothom, el Nou Ordre Mundial se’n va imposar per tot el planeta.
Les previsions de la nova dictadura programada, ja estimulada i assajada, aprofitant-se, a través de l’epidèmia Covid-19, durant la qual als habitants de la Terra els havien obligat a confinar-se en els seus corresponents habitatges, en precaució d’uns previsibles contagis, havien fonamentat la base per crear un futur món dominat per grans potències econòmiques, polítiques i militars, com sempre passa, vaja!
Mentre tota aquesta escena ocupava l’atenció de la gentada que circulava cap al treball, a la compra o, ves a saber, va sonar el part radiofònic següent: “Captiu i desarmat l’exèrcit roig la guerra ha acabat”. Naturalment expressat en l’insigne i perseguida llengua castellana i, abreujat per a no cansar.
Fos com fos, arribat l’any 30, és cert que la població mundial va ser obligada a obeir les regles d’un nou esquema dictatorial.
Es va prohibir la minifalda; el consum de cotufes en els cinemes. Morrejar-se, -també podem dir-ne bes, petó, o tot junt: “bespetó”-, en els parcs, jardins, discoteques i pizzeries.
Igualment la lectura pública de poesia. I el pitjor de tot, el pensament eròtic i els bous… això si que fot, eh?
Hermenegilda ja no en tenia dubte; la vida no tornaria a ser igual com havia estat fins al 2029. Ara les previsions de les i els visionaris que havien pronosticat mals temps per la lírica, adquirien autenticitat sobre el que se’ns venia irremeiablement, i que acudia causat i basat en la IA de la TIA de Mortadelo i Filemon.
També no tornarien a celebrar-se els Sopars Estellés. Tampoc la Copa Amèrica -que rabien també-, ni se subministrarien petards en Falles, Fogueres i Festes Magdaleneres; això s’aplicaria també a la festa de la Patum, si és que allà disparen petards, cosa que no ho sé.
Es prohibien els futbolins i, la llengua universal passava a ser el Sioux.
Tot, tot, tornava als vells temps de falta de llibertat d’expressió.
Hermenegilda va tancar el llibre sobre receptes de cuina caníbal, va escriure una carta de comiat a la seua família que residia a Constantinoble i es va apuntar per al viatge a Mart el qual pensaven dur a terme els grans potentats, artífexs de la gran catàstrofe.
Ella ho tenia clar. El seu company, en canvi, volia continuar com sempre ho havia fet, treballant des de l’associació de veïns, en aconseguir un clavegueram en condicions i no haver d’aguantar un, el qual quan plovia no res, vessava i omplia d’ultracaca el barri.
Per això ella, se’n va anar sola amb l’expedició cap a Mart.
Nicomedes, que així és com es deia el seu company, es va quedar al nostre planeta, tragant quina per obligació i aguantant la pudor del nou règim.
Així les coses, de mica en mica -també està bé dir a poc a poc-, el Nou Ordre es va instal·lar escrupolosament per tots els països del món, i així va frustrar per a sempre les manifestacions que la població havia previst per a setmanes successives, entre elles, encara en aquell any, les que exigien aclarir d’una vegada per totes quins eren els culpables de la gran catàstrofe de la dana; això és seriós, eh!
En conseqüència, el poder dels grans va augmentar i va dominar la Terra completament.
Resumint, entre el Nou Ordre Mundial i la IA de la TIA, se’ns va obrir al davant Un món feliç.
Ja veureu, ja.
