Al llarg de la setmana passada, han estat diversos els mitjans de comunicació els que s’han fet ressò de la darrera restauració del Crist jacent de l’església parroquial de Sant Jordi Màrtir de Paiporta. Tanmateix, en les diverses notícies que es van publicar ens va cridar l’atenció de manera sorprenent i trista que sobre la gènesi de la talla només s’apuntara que era de després de la Guerra Civil. Una manca de dades importantíssima per als estudiosos i interessats en aquestes escultures de culte i devoció tan arrelades en la nostra cultura i tradicions.
De fet, en la nostra condició d’investigadors de la temàtica imatgera valenciana centrada entre els segles XIX i XX, no vam poder deixar de recordar part de la informació que vam poder publicar en el llibre Tresors del patrimoni imatger montcadí (Ajuntament de Montcada, 2012). Un treball de camp i d’investigació en el qual, entre altres autors, abordem la producció imatgera que el guardonat escultor José Dies López (la Llosa de Ranes, 1905-València, 1969) va tallar per a la ciutat de Montcada durant els anys de la postguerra.
No debades, va ser en eixe capítol biogràfic on citem que, l’imatger Salvador Tarazona Alós (Paiporta 1890-1956) va arribar a ser un dels oficials del taller que regentava el mestre Dies López, domiciliat al carrer Mestre Chapí, número 3, de la ciutat de València. Tant va ser així que, en una de les moltes entrevistes que li hem pogut fer al fill de Dies, al també distingit i premiat escultor José Ángel Dies Caballero Diesco (València, 1936), ens va comentar que Tarazona havia llaurat un bon nombre d’imatges per a l’església del seu poble natal, entre elles el Crist del Consol (1941), el Sagrat Cor de Jesús (1941), la Immaculada Concepció (1942), la Mare de Déu dels Dolors (1946) i la imatge del Crist jacent (1948).
Si ens centrem en aquesta última talla, per ser la protagonista d’aquest article, podem confirmar que el seu encàrrec està perfectament documentat en el fons historicoartístic de l’Arxiu Metropolità de l’Arquebisbat de València (AMAV). Fins i tot, una detallada fitxa tècnica de la sol·licitud, en la qual s’inclouen els següents seients: mesures 1,60 m, preu 3.000 ptes., material fusta, descripció policromada, data del projecte 14/02/1948, data d’aprovació 15/03/1948 i taller en el carrer Mestre Chapí, 3, entre una altra informació que acompanya a l’esbós dibuixat de l’obra en qüestió.
Entre les dades que ens aporta aquesta fitxa tècnica de l’AMAV hi ha dues en els quals ens volem detenir. La primera d’aquestes és la que fa referència al material, ja que no s’especifica quin tipus de fusta es va utilitzar per a fer la carcassa de la talla. No obstant això, sabem per la informació que ens ofereixen altres sol·licituds que se li van fer al taller de José Dies López, que els taulons de fusta que ell solia fer servir eren de pi de Suècia i albar. En segon lloc, pren gran rellevància la direcció del taller en la qual es va llaurar la talla, com que és la mateixa ubicació de l’estudi d’escultura de Dies López. Una informació que ens mostra la bona relació que va haver-hi entre el gerent del taller i un dels seus oficials. En aquest sentit, és interessant comentar que Salvador Tarazona, com avesat professional en el maneig de la gúbia, va arribar a signar alguns projectes d’imatges al costat de José Dies López. N’és un bon exemple la imatge de la Immaculada Concepció (1945) per a la localitat valenciana de Serra, atés que en l’esbós dibuixat en el qual s’inspiraria la futura talla consten les rúbriques de tots dos escultors en la part inferior dreta.
Nogensmenys, i si ens acollim al relat de l’escultor Diesco, podem confirmar que totes les talles que es van llaurar per a Paiporta en el taller del seu pare van ser obra de l’hàbil Salvador Tarazona Alós, sobretot a l’hora de tallar les mascaretes de les diferents imatges cristològiques, marianes o de diversa hagiografia del santoral catòlic. Amb tot i amb això, els artesans que van col·laborar amb el gerent de l’estudi d’escultura també ho van ser de Tarazona, motiu pel qual hem pogut identificar als mestres artesans responsables de l’encarnadura de la imatge i de dur a terme els treballs de repujat de les potències banyades en or que ornamenten la seua testa. Almenys, en el moment en què es va entregar la imatge al seu destinatari final.
En efecte, segons l’indicat per José Ángel Dies, l’any 1948 el decorador que es va encarregar dels treballs d’encarnadura, veladures, policromia, estofats, daurats i platejats per a les talles del seu pare va ser el reconegut i guardonat pintor Salvador Gil Camarena (València, 1915-1973), amb un taller amb solera emplaçat al carrer Llibertat, número 8, de la ciutat del Túria. Cal dir que aquesta fase fonamental per a la imatgeria policromada, llavors, encara es duia a terme amb tècniques i procediments ancestrals. Així ens ho va poder narrar en diverses entrevistes el deixeble més avantatjat de Gil Camarena, l’admirat i recordat Francisco López Pardo (València, 1924-Bétera, 2019). Un mestre de les arts decoratives que va tenir l’oportunitat de decorar un bon nombre de les imatges i passos processionals executats en el taller de l’escultor José Dies López.
Quant als treballs de fina orfebreria per a les tres potències daurades, en eixe mateix període José Dies López va sol·licitar la participació de l’orfebre Antonio Piró García (València, 1906-1976), amb antic obrador al carrer Na Jordana, número 23, de la ciutat de València.
Per a acabar, creiem molt interessant que es considere adjuntar en l’informe exhaustiu emés pels tècnics l’autoria i la datació de l’obra que ací hem exposat. I no sols ho fem per a enriquir el treball professional fet per ells, sinó principalment perquè és de justícia traure a la llum als artífexs de les imatges d’aquella etapa tan fecunda per a l’escultura i imatgeria religiosa valenciana. Al marge que també és convenient revisar els textos que sobre aquesta temàtica s’han anat publicant al llarg dels últims anys. Unes investigacions que posen en valor el molt oblidat patrimoni imatger valencià i els seus autors. Una generació extraordinària i irrepetible d’escultors, imatgers i artesans religiosos que es van encarregar de recuperar l’esplendor perduda de les nostres imatges i grups escultòrics. I que, en definitiva, es van posicionar com els autèntics protagonistes i valedors de la plàstica figurativa de temàtica religiosa a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana durant el passat segle XX.
Juan Bautista Tormos Capilla (IES Tierno Galván de Montcada)
