Un estudi del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) ha revelat que les altes temperatures de l’Atlàntic Nord, “excepcionalment càlid” aquells dies, van exercir un paper clau en la intensitat de la pluja al País Valencià durant la dana del 29 d’octubre del 2024, incrementant-la en un 15%.
El treball, publicat en la revista Weather and Climate Extremes, indica que van afavorir una disponibilitat d’humitat més elevada i unes condicions més favorables perquè l’episodi es desenvolupara amb tanta intensitat sobre València, ha informat el BSC.
Les altes temperatures de la Mediterrània també van tindre un paper fonamental, però és la “primera vegada” que s’ha avaluat també la de l’Atlàntic Nord en la precipitació excepcional de la dana.
Supercomputador MareNostrum 5
Per a analitzar com les temperatures anormalment elevades de la mar van influir en la quantitat de pluja caiguda a València, l’equip del BSC va usar el supercomputador MareNostrum 5 per a generar simulacions en alta resolució de l’atmosfera, i va comparar diferents escenaris en els quals es confrontaven les temperatures reals observades amb les habituals en aquesta època de l’any.
Segons l’estudi, la precipitació del dia de l’esdeveniment hauria sigut fins a un 40% menor si no s’hagueren registrat aquestes temperatures superficials a la Mediterrània i a l’Atlàntic Nord; en el cas d’aquest últim, la contribució va elevar la intensitat en un 15%.
Un abast “molt més ampli”
El treball reforça la idea que, encara que els impactes del canvi climàtic es manifesten localment, els processos que els desencadenen i alimenten poden tindre un abast “molt més ampli”.
Així, el que va ocórrer a València no va dependre només de condicions atmosfèriques locals o del calfament de la mar enfront de les costes, sinó també d’un context oceànic “més extens”, connectat a escala regional i global.
L’autor principal de l’estudi i investigador del BSC, Ramiro Saurral, ha assegurat que per a entendre per què un episodi extrem arriba a ser tan devastador “no n’hi ha prou amb mirar únicament el que ocorre al territori afectat”.
“L’estat de l’oceà, fins i tot a gran distància, pot marcar una diferència decisiva en la magnitud de l’impacte”, conclou.
