Vivim envoltades de discursos sobre l’amor, però qui sap estimar realment? Què és estimar? Què hem de fer exactament?
Erich Fromm ens ho deixa clar a L’art d’estimar: aprendre a estimar és un art, com qui aprén a tocar la guitarra; donar sense esperar res a canvi amb respecte, responsabilitat i sense perdre’s a u mateix.
Amb això, també cal observar i valorar si una relació funciona. T’estan donant el que necessites? De vegades es confon la necessitat de rebre amor amb estar enamorat. La idea madura de Fromm és la següent: “Et necessite perquè t’estime”.
Estimar és un fracàs, segons exposa el psicoanalista, i trobar una persona capaç d’estimar en aquests temps és un exercici molt costós.
El que és inevitable és cometre errors i d’això en sé bastant. Recentment, he eixit d’una relació que em costa d’assumir encara, en què ens hem estimat com hem pogut i ha sigut bonic. Era fràgil i sabia que es podia trencar en qualsevol moment i deixar-nos anar ha sigut l’acte més gran d’estima perquè ens féiem mal l’un a l’altre. Eren dues situacions incompatibles.
He arribat a la conclusió que cadascú té una forma d’estimar, però realment costa saber si en el fons ho fan per necessitat de rebre alguna cosa a canvi. En aquests temps de Tinder, aplicació en què no pense tornar a entrar mai més, és quan més t’adones de la necessitat que tenen algunes persones de rebre amor. Molts el necessitem, però de vegades no sabem com donar-lo i intentem acudir al més fàcil. Una aplicació on un matx t’ajuda a saber que ja li agrades a eixa persona.
Segons la meua opinió, pense que és millor coincidir a un lloc, mirar-se, iniciar una conversa en persona i mostrar-se natural. Unes quantes fotos escalant, tocant qualsevol instrument o davant l’espill ensenyant el què vols no és mostrar-se com u és. La vulnerabilitat ha d’estar més present per part de les dues persones implicades en formar una relació en qualsevol de les seues formes, no parle només d’una parella heteronormativa.
Crec que he esbrinat com és la meua forma d’estimar: Es basa a escoltar a l’altra persona, en intentar entendre la seua situació i en dedicar cançons i poemes. Com a artista és una forma d’expressió que no puc deixar anar i una ferramenta clau per a expressar tot el que em pot fer sentir algú. El cantant Ismael Serrano diu a la seua cançó “La extraña pareja”:
“La noche debilita los corazones,
noches de funeral, de vino y rosas.
Brindemos por el amor y sus fracasos,
quizás podamos escoger nuestra derrota.
El sol limpia las calles, la memoria,
feroces pasiones atenúa.
Invéntate el final de cada historia,
que el amor es eterno mientras dura.”
No em fa por tornar a intentar-ho. Potser és quan cometem errors, quan ens adonem del que significa realment estimar. L’amor, que sovint associem a moments de plenitud, també es manifesta en el perdó, en la paciència i en el desig de reconstruir allò que s’ha trencat.
