El 7 de setembre del 2023, just quan començava el primer curs escolar gestionat pel nou govern de coalició de PP i Vox, el llavors flamant conseller d’Educació, José Antonio Rovira, anunciava el full de ruta per al seu mandat: “reforç de la qualitat educativa, traure la ideologia de les aules i recuperar la llibertat educativa”. Del “reforç a la qualitat educativa” ja n’hem parlat molt a Diari La Veu: baixes sense cobrir, augments de ràtios, menys professorat, infraestructures paralitzades… Sobre la llibertat educativa també. El mateix Rovira va fer una consulta perquè les famílies pogueren decidir en quin idioma volien matricular els seus fills i després s’ha passat pel folre el resultat, negant a milers de xiquets i xiquetes l’opció que havien escollit, quan aquesta era en valencià, és clar.
Així que en aquest editorial parlarem sobretot del tercer punt, la ideologia als centres. L’últim decret anunciat per la conselleria d’Educació -ara dirigida per Carmen Ortí-, és censurar els autors catalans i illencs de l’assignatura de valencià. És difícil imaginar una mesura més ideològica que aquesta. És, de fet, tan ideològica que és molt complicada d’implementar. Com va preguntar el company Josan Piqueres, al portaveu del Consell, Miguel Barrachina, amb l’aprovació d’aquest decret no es podrien estudiar les cròniques de Jaume I, nascut a Montpeller. Barrachina va eixir-se’n per la tangent i va evitar respondre la qüestió.
Cal reconèixer que la seua era una posició difícil. Com poses la frontera d’un autor valencià de qualsevol altre de la llengua compartida? Es pot estudiar Isabel-Clara Simó, nascuda a Alcoi però que va fer tota la seua carrera a Barcelona? I Núria Cadenes, nascuda a Barcelona però que escriu des de València? I açò per no parlar de Ramon Muntaner, ciutadà de València, nascut a l’Alt Empordà i mort a Eivissa o de Quim Monzó amb avantpassat valencians de Benigànim. Solament per posar uns exemples, perquè n’hi ha molt més.
Si la mateixa mesura s’aplicara a l’assignatura de literatura castellana, tot just es podria estudiar Blasco Ibáñez, Azorín i Miguel Hernández -encara que aquest darrer també és objecte de boicots per part de la dreta, així que tampoc. És clar que, el mateix decret, avisa que en el cas del castellà s’estudiarà “la literatura espanyola i hispanoamericana contemporània”. Per si calien més proves del biaix ideològic de la mesura. ¿Mamprendrà algú accions legals per discriminació contra els grups objectivament identificat de persones valencianoparlants que som tractats de forma desigual davant els castellanoparlants, que tindran accés a tots els autors en castellà peninsulars i sudamericans, incloent-hi els nascuts al País Valencià?
De moment, la proposta de decret ja ha comportat importants protestes: 220 departaments de valencià d’instituts, les universitats, entitats de defensa de la llengua… Una resposta que augura un resultat similar al de la famosa consulta lingüística de Rovira, en què la mobilització de les comunitats educatives va derrotar estrepitosament els plans de la Conselleria.
A més, cal tindre en compte l’impacte econòmic que suposarà en el món editorial, tal explicava molt encertadament Xavier Serra fa uns dies a Diari La Veu: “Per a les editorials que es dediquen al llibre de text, tot el que està passant és una tragèdia. Perquè en el cas hipotètic que el decret anés endavant, tots els llibres de l’assignatura de Valencià que acaben d’editar, imprimir i distribuir les editorials seran ‘il·legals’ des del punt de vista de la Conselleria i caldria excloure’ls dels bancs de llibres dels centres docents”.
I tot açò arriba, recordem-ho, amb uns centres educatius en revolta oberta per les condicions laborals i salarials dels docents. Tots dos fets són clarament interdependents. Davant el caos i el fracàs de la seua gestió de l’educació pública, el PP -amb el suport de Vox- intenten jugar la carta de l’antivalencianisme per tal de galvanitzar el seu electorat més fidel i desviar l’atenció. Cal no caure en aquest joc. Cal denunciar les mesures censores i contra la llengua, però sense oblidar que cal també defensar una educació pública de qualitat i amb recursos davant els intents de desmantellament. De moment, posem de nota un zero per a la nova consellera.
