L’obra de les artistes valencianes Mery Sales, Maria Jesús González i Patricia Gómez, guanyadores de la Biennal de Mislata Miquel Navarro 2025, es pot visitar al Centre Cultural Carmen Alborch de Mislata fins al 27 de febrer. Els deu treballs finalistes s’hi exposen amb el lema Passats Actius.
La relació entre l’art i la realitat social és una constant en el treball d’algunes artistes valencianes plàstiques. Traduir artísticament el dolor, donar veu a l’anonimat, deixar testimoni dels gestos efímers i de les injustícies socials, tot això està en les mans, els pinzells i les eines de Mery Sales, Lluci Juan, Maria Jesús González i Patricia Gómez. A través de la pintura, l’escultura, i de treballs de vegades “quasi intangibles”, intervencions i performances artístiques, aquestes quatre creadores plàstiques i visuals valencianes han dedicat part de la seua recerca i obra a la memòria social i, en concret, a la dana, en un homenatge tant a les víctimes, com a les persones que ajudaren en la recuperació de la tragèdia.
El fang, el territori i els espais simbòlicament històrics són dues constants que es repeteixen en els treballs i intervencions de Mery Sales, Lluci Juan, Maria Jesús González i Patricia Gómez. En aquest sentit, part de l’obra recent de totes quatre artistes obre un diàleg entre elles, connectada per un fil conductor: donar visibilitat i textura a la fredor de les injustícies, però també a la resposta càlida i solidària de les persones.
Mery Sales, i el tàndem format per Jesús Maria Jesús González i Patricia Gómez han estat, precisament, les guanyadores de la Biennal de Mislata Miquel Navarro 2025 per les seues obres Herida de barro i Albergue para obreros. Pantano de Benagéber 1932-1952”, dedicades a la tragèdia de la dana i a la memòria obrera. Amb el lema Passats Actius, la darrera edició de la Biennal s’ha centrat en la recuperació de la memòria històrica, amb una mirada posada en un art crític i reactiu. Un terreny on les artistes esmentades treballen des de fa temps.
La Biennal de Mislata és una de les cites valencianes més consolidades amb l’art contemporani de les darreres dècades. L’edició d’enguany Passats Actius —que es podrà visitar fins al 27 de febrer— proposa una reflexió sobre la manera com la memòria històrica, social i col·lectiva influeix en el present, i recull una mostra d’obres crítiques que dialoguen amb la societat.
Enguany han arribat a la Biennal més de 150 obres, de les quals el jurat n’ha seleccionat 10, dues obres guanyadores, premiades amb 6.000 euros cadascuna i adquirides per l’Ajuntament de Mislata, i huit obres finalistes que han rebut totes una dotació de 500 euros, un gest més que simbòlic cap al reconeixement del seu treball. Totes elles es poden trobar al Centre Cultural Carmen Alborch de Mislata fins al 27 de febrer.
Herida de barro i Albergue para obreros. Pantano de Benagéber 1932-1952” passaran a formar part del llegat de la Biennal, una col·lecció interessant d’art contemporani esdevinguda llegat col·lectiu, i que acompanya diferents espais emblemàtics de la localitat. Obres que cada dia reben la mirada de moltes de les persones que viuen i treballen a Mislata. Com apunta Mery Sales: “No és una col·lecció de titularitat privada, sinó col·lectiva, de la societat”. Per a Mary Sales la Biennal de Mislata té, a més, un valor especial pel cresol de temes socials que ha plantejat al llarg dels anys, també enguany: “Hi ha obres que si no tingueres un concurs i un espai com aquest, no les pintaries, perquè necessiten d’un lloc i d’un context on s’entenguen, com és aquest. Les deu obres seleccionades es complementen i dialoguen entre elles”.
Herida de barro de Mery Sales
Herida de barro de Mery Sales (València, 1970) juga amb materials efímers, com ara la taca de fang sobre els plànols de les localitats afectades per la riuada, i testimonis tangibles com la granota de treball d’una de les persones que estigué ajudant Juan Olivares, artista guanyador de la Biennal en edicions passades, a traure fang del seu taller. “Aconseguir força plàstica i que alhora fos real, no era fàcil, apunta Sales, el quadre és un registre literal del lloc i un registre poètic i homenatge al treball dels voluntaris. Volia canalitzar el dolor i donar alhora un missatge de confiança en la humanitat que hi ha darrere de moltes persones”.
Mery Sales —artista plàstica de reconeguda trajectòria, compromesa amb el seu art i amb la societat que l’envolta— té una mirada artística decidida i perseverant i ha arriscat per viure per a la pintura i de la pintura. Amb nombroses exposicions, tant a València com lluny d’ací, ha treballat en quatre estudis diferents i amb el temps ha aconseguit un espai propi.
Herida de barro, diu Sales, ha esta una obra exigent de pintar: “És l’obra més difícil que he pintat mai perquè duia tot l’any treballant sobre el tema en calent, amb un compromís fort, intentat col·laborar com qualsevol altra persona. Per sort jo no vaig perdre el meu estudi ni obra a causa de la dana, però volia retre un homenatge als companys que ho van partir i a tots aquells que literalment sí s’han tacat de fang”.
L’artista insisteix en què “no volia fer un quadre bonic ni amable, sinó un quadre impactant que admet dolor i tristesa”. “Quan pintes —explica— t’hi impliques amb el cos també, i volia deixar un homenatge permanent a tots els gestos efímers de la gent que ha treballat per la recuperació col·lectiva després d’una desfeta tan gran”.
Quatre artistes que dialoguen entre sí
Els treballs i les trajectòries d’aquestes quatre artistes valencianes són molt diferents: pintura, escultura, intervenció sobre el territori i en els llocs de la tragèdia, però estan connectades per molts aspectes entre ells, en alguns casos es coneixen personalment, en altres no, però totes elles s’admiren i s’acompanyen mútuament.
Lluci Juan (Aielo de Malferit, 1987), artista visual multidisciplinar que treballa arrelada al món rural ho conta així: “No conec personalment Patricia i Maria José, però admire la seua obra, de fet la seua línia de treball i proposta artística està en harmonia amb el meu projecte Registres intangibles, on treballe l’art sobre la petjada en la terra i els territoris”
Lluci Juan té l’epicentre del seu treball al Taller d’Art d’Aielo, per on han passat i passen artistes de la comarca i d’altres llocs. Actualment viu entre el seu poble i Madrid on, el passat 29 d’octubre, coincidint amb el primer aniversari de la dana, va presentar Paiporta, Memòria del fang a la galeria Freijo en homenatge a les víctimes de la dana: un projecte on les peces de fang que recullen la memòria de la dana van ser acompanyades de testimonis reals llegits de manera col·lectiva. A la cita —un muntatge artístic que Lluci durà pròximament a Paiporta—van acudir també representats de “7291 Verdad y Justicia”, entre altres col·lectius.
Per a aquest projecte, Juan ha treballat a partir de les petjades dels gossos de rescat sobre el fang de Paiporta, on, fins ben poc abans de la riuada, l’autora tenia gran part de la seua obra emmagatzemada en una nau de propietat familiar. Per a aquest projecte Juan va recollir mostres del fang al voltant d’aquesta nau on havia encara el testimoni de la recerca de les víctimes: “Ha estat complicat coure-les —explica l’artista d’Aielo—perquè no era un fang per a fer peces d’art, sinó un fang ple de llim i es trencava molt fàcilment.Vaig haver d’agafar les mostres amb un encofrat i transportar-les amb molta cura”.
Després d’anys d’activisme i treball cultural arrelat al seu territori, l’obra de Lluci Juan comença a fer-se lloc en alguns espais de l’art contemporani i el seu treball ha trobat una bona acollida a Madrid. De fet, Lluci Juan va estar present en ARCO 25 amb una acció artística on va visualitzar la situació de precarietat en què es troben les artistes afectades per la dana amb una performance en què utilitzava el fang de la riuada. Artistes a qui l’associació valenciana d’Artistes Visuals, AVVAC, de la qual Lluci n’és membre, ha ajudat a refer-se de la desfeta causada per la riuada.
