El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar dimarts un paquet legislatiu per a prohibir l’accés als menors de 16 anys a les xarxes socials i perquè els directius de les empreses tecnològiques siguen responsables penalment si no es retiren continguts il·legals o manipulen els algorismes.
L’anunci de Sánchez no entrava en detalls de com s’aplicarà tècnicament una sèrie de mesures que tenen la seua complicació, però almenys ha tingut la virtut de posar el focus en un debat que ja fa anys que preocupa les famílies i que ha generat importants moviments des de la base per tal d’endarrerir o evitar l’accés dels adolescents a les xarxes socials de forma col·lectiva.
El propietari d’X, Elon Musk, ja va eixir ràpidament a criticar la mesura, i és normal, ja que atempta directament contra el seu negoci. Contra el discurs de la “llibertat” de ser present a les xarxes, cal recordar l’obligació de protecció als menors que tenim com a societat. Els pares i les mares, però també docents, institucions i la societat en conjunt. La comparació fàcil per defensar la mesura és recordar que també s’ha prohibit el consum de tabac o alcohol als menors i ningú amb un mínim trellat posa en dubte la mesura, però segurament la comparació més acurada és amb el control del joc. Els algorismes de les xarxes socials estan dissenyats per generar addicció de la mateixa forma que es dissenyen els algorismes de les màquines escurabutxaques. I els resultats són igualment efectius. Prohibir a un menor gastar una xarxa social té el mateix sentit que prohibir-li entrar en un casino.
Perquè ja fa anys que els experts estan demostrant les conseqüències d’aquesta deixadesa generalitzada en l’educació dels xiquets i adolescents, en forma de malalties mentals, trastorns alimentaris, addiccions i violència. Fins a un 10% dels menors han patit ciberassetjament.
Aquesta és una preocupació global. Austràlia va ser el país pioner en prendre mesures d’aquest estil, però no és estrany que ja n’hi haja molts altres -França, Regne Unit, Malàisia, Dinamarca, Portugal, etc.- que comencen a seguir els seus passos.
Recordem que fa anys que els alts directius de les grans companyies tecnològiques amb seu a Silicon Valley tenen plena consciència del perill de les TIC i l’accés a les XXSS d’internet, i, en conseqüència, en preserven els seus fills.
La responsabilitat de les tecnològiques
Així mateix, és important que les grans empreses tecnològiques comencen a fer-se responsables -si cal també penalment- de les vulneracions de les lleis que es cometen als seus dominis. Diferents estudis han demostrat que no solament no han pres mai mesures per a impedir l’assetjament, les amenaces, la difusió de continguts pedòfils o de discursos d’odi, sinó que els han potenciat per a incrementar les seues taxes de beneficis. És, tornant a les comparacions, una situació similar a la que es va produir quan es va demostrar que les tabaqueres incrementaven les substàncies addictives dels cigarrets per dificultar que la gent poguera deixar de fumar. No hi ha res relacionat amb la “llibertat individual” o la “lliure elecció”, sinó amb la capacitat de manipulació d’empreses molt poderoses per a fer més diners a costa de la salut de la gent, i, el més greu,a costa de la salut dels més desprotegits com són els menors.
Encara més, si els editors dels mitjans de comunicació som responsables dels continguts que s’hi publiquen, incloent-hi els comentaris dels lectors, per què les xarxes socials no han de complir una norma similar?
De nou, personatges com Elon Musk i l’extrema dreta, alçaran una pretesa llibertat per denunciar la “censura” i el “control del discurs públic”. Cal recordar quina va ser l’actuació de Donald Trump davant l’èxit de TikTok, l’única gran xarxa social que no era propietat estatunidenca? Va amenaçar de tancar-la fins que en va forçar la venda a un magnat alineat políticament amb ell mateix.
El debat no és entre “llibertat” o “censura” de les xarxes socials, sinó entre manipulació d’aquestes per part dels seus propietaris (grans corporacions empresarials) o un control públic i transparent de les seues activitats, que garantisca les llibertats públiques. a la igualtat real i els drets fonamentals de les persones.
