Després de mesos intentant que el Projecte Comunitari del Parke Alcosa (Nosotrxs Mismxs) poguera mantindre una reunió amb l’alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adsuara (desenes de sol·licituds per registre, concentracions, manifestacions i, durant tres mesos seguits, centenars de persones assistint al ple de l’Ajuntament per a exigir-la), per fi es va aconseguir. Tot i això, resulta difícil qualificar de reunió el que va ocórrer al despatx de l’Alcaldia el passat divendres 23 de gener.
Ni un indici de diàleg, i molt menys de mediació o negociació. Les organitzacions socials portaven a la taula d’un suposat diàleg tres qüestions fonamentals:
- La participació de la població en la reconstrucció.
- La renovació del conveni de col·laboració que l’Ajuntament d’Alfafar subscriu amb la cooperativa social del Parke des de 1987.
- La regularització del supermercat popular, iniciativa social nascuda arran de la dana que va afectar tan greument el nostre municipi.
Pel que fa a la reconstrucció, l’Alcaldia es va negar a convocar la Taula per a la Reconstrucció, organisme creat el mes de març de l’any passat per unanimitat de tots els grups municipals de l’Ajuntament. La raó esgrimida va ser que qui realitza la reconstrucció és l’empresa Tragsa, imposada pel Govern central, i que ni l’Ajuntament (i encara menys la població) podien fer res al respecte.
La convocatòria d’aquesta taula és una obligació política del consistori. Després de la seua aprovació, aquest organisme només va tindre una reunió constitutiva i no ha tornat a ser convocat. Però més enllà de les obligacions polítiques, del que es tracta és de facilitar la participació del veïnat o, per contra, ofegar la seua veu. Si hi ha responsabilitat d’altres administracions, amb més raó s’hauria de convocar la reunió. Clar que probablement el que no es vol és escoltar una veu que diu:
Que el nostre poble continua malmés; que quan plou tenim por; que el clavegueram s’ha de renovar sencer i no sabem ni quan ni com es farà; que ens han dit que el col·legi serà un barracó durant cinc anys o més, qui sap; que si ja era difícil llogar o hipotecar-se per a comprar una vivenda, després de la DANA és impossible; que cada vegada hi ha més gent vivint al carrer al nostre municipi, sí, al nostre municipi, a l’horta, però com que no tenen padró no existeixen, s’esvaeixen; que els barris d’Alfafar no estan millor, només cal fixar-se en Alfalares, Sant Jordi o el Rajolar, per exemple. (Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció, 29 de desembre de 2025).
La situació continua sent d’emergència extrema. Les clavegueres no engoleixen; quan torne a ploure, encara que no siga molt fort, el barri tornarà a inundar-se. Ja es va veure fa uns dies, quan van caure quatre gotes. Els baixos de les finques continuen plens de fang, sense cap pla per a retirar-lo quan això és possible. Els ascensors sense funcionar deixen aïllades les persones amb majors dificultats de mobilitat. Els parcs infantils estan destrossats. El col·legi Orba, fet miques, condemna la nostra infància a barracons, diuen que fins a l’any 2029. El mobiliari urbà, en general, fa llàstima. Bona part del xicotet comerç no pot alçar el cap i està abandonat. Als barris d’Alfafar la situació no és millor: Alfalares destrossat, La Fila només cal vore-la, etcètera. (Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció, setembre de 2025)
Respecte al conveni de cooperació amb l’empresa local, la resposta va ser que l’Ajuntament no es reunirà amb la cooperativa i decidirà unilateralment, amenaçant explícitament amb la no renovació de la iniciativa social. Cal recordar que la cooperativa porta 38 anys desenvolupant programes d’inserció sociolaboral: primer de neteja viària i, actualment, també de manteniment. Destaca la seua tasca, a més de per les centenars de contractacions realitzades durant anys, en dos moments especialment difícils per al nostre municipi: la COVID i la barrancada.
Des de fa mesos, l’organització VOX s’absté a la Junta de Govern a l’hora de ratificar els pagaments proposats per la Intervenció del mateix Ajuntament. Aquest mes s’hi ha sumat l’abstenció del Partit Popular, amb el pretext de suposades irregularitats administratives que no han existit i amb l’amenaça de la suspensió del conveni.
L’Alcaldia no va donar cap explicació, assenyalant hipotètiques crítiques de suposats treballadors, sense acceptar reunir-se amb l’empresa local per a verificar la situació i, sobretot, estudiar un pla conjunt d’inserció adaptat a la població i al benefici comú. Això sí, amenaçant (com si hi haguera cap dubte) que la llei li permet contractar altres empreses per a realitzar la mateixa tasca o assumir-la directament des del mateix Ajuntament. Es retrocedeix així anys en experiència social i comunitària, en dinamitar conceptes com economia solidària i participació ciutadana, reduint el catàleg d’actors que poden participar en la inserció laboral a l’administració i a les grans empreses socials, i excloent i menyspreant la comunitat i l’empresa local, claus precisament per la seua capacitat d’adaptar-se a les particularitats del territori i del seu mercat real, i no fictici.
Respecte al supermercat popular, l’alcalde va mostrar la seua indignació per les cues a la porta dels locals i va exigir el tancament de l’activitat, oferint que les persones usuàries de la iniciativa passaren a ser ateses pels serveis socials municipals, com si això no fora ja una obligació de l’administració.
El supermercat social del Parke és una iniciativa creada als pocs dies de la dana, davant l’absolut abandonament institucional que hem patit als pobles arrasats el 29 d’octubre de 2024. Ha permés donar resposta a la necessitat d’alimentació de milers de famílies en les setmanes i mesos més difícils.
Però no ha sigut només alimentació: donacions de roba, electrodomèstics, mobles, medicaments i fins i tot ajudes econòmiques han arribat a nombroses llars del barri a través del projecte del qual aquest supermercat forma part. S’han oblidat les administracions d’això? Tal vegada perquè les llargues cues del supermercat social (en cada obertura s’atén unes 300 famílies setmanalment) evidencien que moltes persones han de triar entre pagar el lloguer, l’alimentació, la llum, l’aigua, el transport o les despeses escolars. Aquesta és la situació que hauria de preocupar la institució, i no les cues, que no són més que una conseqüència que no hauria d’ocultar-se, sinó atendre’s. Facilitar part de l’alimentació o altres necessitats bàsiques és, simplement, fer possible que es complisquen els drets humans a les nostres poblacions.
Fa un any, quan vam haver d’espentar la porta de l’edifici d’associacions fugint de l’aigua que ens atrapava; quan no van sonar les alarmes i ens van deixar sols; quan botàvem entre cotxes amuntonats per a arribar a les cases de veïnes atrapades i portar menjar, mantes o medicaments; quan vam utilitzar locals abandonats durant quinze anys per a muntar un supermercat social que ha alimentat centenars de famílies durant un any, dotant-les d’electrodomèstics i estris de primera necessitat abans que arribara qualsevol ajuda institucional.
Quan, desobeint les ordres de la Generalitat i de molts ajuntaments, desenes de persones solidàries es van organitzar en aquests mateixos locals per a netejar carrers, cases i garatges, i continuar portant menjar, medicaments, paraules i somriures a gran part del veïnat; quan, tot i quedar destruïts els centres de dia, l’actuació socioeducativa es va mantindre al carrer, a les cases i als locals que vam netejar i habilitar; quan xiquets i joves sense classes ni espais van rebre atenció educativa de professionals i voluntariat; quan la cooperativa social es va deixar l’ànima netejant carrers i jardins durant setmanes i mesos, realitzant manteniment urbà en ple desastre; quan el projecte comunitari del Parke es va trencar per dins i per fora per a fondre’s amb el seu poble, per a viure o morir amb ell… aleshores a ningú se li va acudir enviar inspeccions de sanitat, amenaçar amb no renovar un contracte que portava anys en situació d’absoluta provisionalitat, ni llançar rumors, calúmnies o difamacions.
Per tot això exigim reunions reals per a donar una oportunitat a la paraula i negociar solucions al conflicte. Continuem demanant una veritable reunió per a dialogar, negociar i trobar respostes conjuntes. Amb un monòleg de l’alcalde, prenent decisions unilaterals, excloents i autoritàries, no podem superar aquesta situació de conflicte, per molt que la llei li ho permeta.
El projecte comunitari del Parke no desapareixerà perquè no agrade a una administració local incapaç de reconéixer la realitat social i d’entendre que en la comunitat i en la població pot trobar les seues millors aliades. Les xifres d’atur més altes de tota la comarca, la impossibilitat d’accedir a una vivenda digna per a una gran part de la població, i salaris i prestacions que condemnen moltes persones a viure per davall del llindar de la pobresa expliquen eixes cues que tant molesten. Sense diàleg no hi ha escolta; sense escolta no hi ha comprensió.
Així no, alcalde. Així no.
Toni Valero és membre del Projecte Social i Comunitari del Parke Alcosa (Nosotrxs Mismxs).
