Una de les darreres polèmiques amb el tristament famós missatge d’alerta de la dana del 29 d’octubre del 2024 va ser que va endarrerir-se perquè alguns dels polítics presents a la reunió del Cecopi van discutir quines paraules calia canviar en la versió en valencià. La qüestió no era un tema d’excel·lència -el missatge tenia igualment errades ortogràfiques i de picatge- ni tampoc de comprensió, ja que canviar “este” per aquest” o “tipus” per “tipo” no impossibilitava a ningú entendre o no el missatge, i molt menys tenint en compte que al costat tenia la versió castellana per contrastar-la. El problema de fons -encara que ningú ho haja verbalitzat així- és que no volien que el missatge sonara “massa català”, una quimera impossible, tenint en compte que valencià i català són la mateixa llengua. Siga quina siga la solució, el resultat sempre sonarà “massa català”, sobretot si ho comparem amb l’objectiu final, que és que siga en castellà (únicament, més en anglès, idioma no oficial a l’estat espanyol).
Siga quin siga el temps que es va perdre corregint “catalanismes” i qui va prendre part en la discussió i quines paraules van demanar esmenar -en això hi ha testimonis contradictoris d’aquella nit- un bon resum de l’estat d’ànim el podem trobar al manifest que va llegir-se durant la commemoració del 93é aniversari de les Normes de Castelló a la capital de la Plana Alta dissabte passat, on, en referència a aquesta qüestió, van recordar que “l’anticatalanisme i la incultura, maten”.
El resultat de la polèmica l’hem vist en el nou missatge d’alerta enviat als mòbils, també aquest dissabte, només en castellà i anglés. Davant del dubte de si sonarà massa català o no, la solució sempre és la mateixa: eliminar el valencià i fer-ho només en castellà (bé, i ara també en anglés).
És un bon resum de la polèmica arran de la llengua que sectors que s’autoanomenen valencianistes van atiant des dels anys 70 del segle passat. Si escriure, parlar o comunicar-se en valencià és un problema, perquè sempre hi haurà qui farà un problema d’aquesta (o esta, com preferiu) o altra paraula, doncs la solució lògica i fàcil és, senzillament, fer-ho tot en castellà i anar arraconant, cada vegada un poc més, la llengua pròpia del país. Aquest és l’objectiu final de l’eterna polèmica sobre el model lingüístic i no recuperar un suposat “valencià pur del poble” que no existeix ni en aquest ni en cap altre idioma del món.
Cal destacar la ràpida iniciativa d’ACICOM d’interposar queixes davant de la Conselleria d’Emergències, les nombroses queixes en xarxes virtuals i les reclamacions que ciutadans han anunciat que presentaran a la Conselleria i al Síndic de Greuges, així com les preguntes a Les Corts que formularà Compromís, són respostes al lema que defensem a Diari La Veu: cap agressió lingüística sense resposta! Cada dia es fa més necessari posar en marxa una eina com el GOIP-Grup Objectivament Identificable de Persones- valencianoparlants, com una eina de denúncia col·lectiva i defensa en l’ofensiva del pancastellanisme i les agressions discriminatòries que patim i denunciant la vulneració dels drets lingüístics de la ciutadania valenciana.
En un ES-Alert avisant de la nova emergència per pluges intenses, i amb els diners de tots els contribuents valencians, incloent-hi milers i milers de valencianoparlants, la Conselleria d’Emergències de la Generalitat ha vulnerat sense excuses i de forma molt greu el que es disposa en l’art 6 de l’Estatut Valencià d’Autonomia, Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, que estableix:
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en idioma valencià.
3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement.
4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
5. S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
Cal exigir-los als responsables del PP i al president, Juan Francisco Pérez Llorca, les corresponents responsabilitats polítiques, perquè tenen l’obligació de respectar totes les lleis, incloent-hi les que regulen els drets lingüístics dels valencianoparlants.
