Carlos Mazón ha durat massa temps al capdavant de la Generalitat. Es veié forçat a renunciar-ne un any i cinc dies després de dos-cents vint-i-nou ofegats per la seua incompetència i desídia. Amb un president com cal la gran majoria continuarien vius. Encara n’exerceix en funcions, per a vergonya de tothom. El brivall, tanmateix, pretenia aguantar si més no tota la legislatura, indiferent al dolor de les víctimes i al clam de la societat valenciana. De moment, no ha dimitit ni de diputat ni de president del PP valencià. El cantant del grup Marengo té la cara folrada de baqueta. Què voleu d’un deixeble de Zaplana?
Dilluns 3 de novembre Mazón protagonitzà una compareixença novament indigna, arrogant i victimista. Es notava tant que s’ho deixava a contracor! Tot amb tot, ha caigut, finalment. De manera parcial i sense juí encara a la vista, és cert, però ha ensopegat amb la indignació ciutadana. Com que, en lloc d’assessors, en la política actual s’acostuma a contractar llepaires mediocres, no preveieren que la ràbia de les víctimes continuaria en el funeral oficial i que l’ona expansiva arribaria, nítida, a la villa y corte. Que Santa Llúcia els conserve la vista! I el salari!
Les víctimes d’aquesta tragèdia no són com uns altres que es deixen ensabonar. No les han pogudes dominar. Per això, tot i que el tàndem PP-Vox ha fet servir fins a l’extenuació determinades víctimes del terrorisme, a aquestes les difamen i les ataquen. És una tàctica infame… i inútil perquè senten dolor i ràbia. D’aquests sentiments brollen dignitat i valentia. Són elles —i la resta de valencians que les hem acompanyades, solidaris— les qui han abatut el runner milhòmens i superb que somriu a l’estil de les hienes. Mazón creia que ningú l’aturaria amb el seu estil campechano, ara recomane una orxata, ara dic que el nacionalisme és egoisme, com si ell no fora nacionalista espanyol… Però hem fet front al canalla. És una victòria de tots plegats.
Miquel Real recordava en una xarxa virtual que, dels cinc presidents de la Generalitat del PP, dos hagueren de dimitir, el mateix Mazón i el ressuscitat Francisco Camps, i dos més foren condemnats per la justícia, Eduardo Zaplana i José Luis Olivas. L’únic que se n’escapolí, Alberto Fabra, fou el responsable de tancar RTVV. Ara, a mitjan sisena legislatura en què governen, hauran de triar-ne un altre. Les presidències del PSPV-PSOE han sigut més estables, amb Joan Lerma i Ximo Puig en cinc legislatures. Tots dos en perderen la condició per les urnes. Ja parlarem un altre dia de la tàctica suïcida de Puig.
La qualitat humana es veu quan venen mal dades. Mazón se n’ha anat tard i malament. Com que no ha convocat eleccions per a permetre als valencians decidir, el Consell continuarà en mans de Vox. Ara, però, amb una factura més gran. El PP regional està més feble que en la primavera de 2023 i l’extrema dreta és experta a traure profit de les contradiccions dels partits de l’establishment. Si hi ha maror, peix en abundor.
Així, dos residents a Madrid decidiran qui ocuparà el Palau de la Generalitat. Coses de viure en l’estat més descentralitzat del planeta. D’una banda, Alberto Nuñez Feijoo, a qui no agradà la trobada entre el president, el secretari general i els tres presidents provincials per a investir Bissente Mompó com a presidenciable (enhorabona pel moviment!). I d’una altra, un antiautonomista furibund, joseantonià, ultraconservador, Santiago Abascal y cierra España.
Diuen que el revestit serà el secretari general Juan Francisco Pérez Llorca per la bona sintonia que manté amb Mazón (qui el defineix com a “extraordinari”) i amb Vox. És poc tranquil·litzador que un candidat a la presidència de la Generalitat tinga una relació fluida amb el malànima de l’expresident i alhora amb un partit ultradretà. No té ni ideologia ni principis? Ens el tracten de vendre com un pragmàtic, un bon xicot fins i tot, però un demòcrata pot gaudir d’una relació excel·lent amb un partit que no ho és?
El presidenciable no té penjat el currículum al web oficial de les Corts. No podem saber quins estudis té, si els té. Transparència de la bona. Gràcies a una investigació periodística coneixem que les dues societats familiars de què participa posseeixen vuit actius immobiliaris valorats en 4,3 milions d’euros. Des de 2007 fou regidor d’urbanisme de Finestrat, a la Marina Baixa, i a partir de 2015 n’ha sigut alcalde. Vet ací, doncs, un facilitador del model productiu fonamentat en el turisme i la construcció, molt lligat a l’empobriment i al clientelisme.
Tinguérem un president corrupte que prèviament fou, gràcies a la compra d’una regidora socialista, alcalde de Benidorm. Tot indica que en tindrem un d’un municipi contigu. Finestrat fita amb Benidorm. És més que una metàfora. Al capdavall, és el que els peperos saben: enriquir-se, ells i els amiguitos (l’Ajuntament de Finestrat adjudicà 192.000 euros l’any passat al bufet d’un exdiputat condemnat pel cas Gürtel), i arruïnar el País Valencià. Ja estem per davall del 85% de la renda mitjana estatal! Lliurats al lobby turístic, l’HOSBEC, ens afonem en el pou de la inòpia i ens acostem a l’Espanya més escanyada, la d’Andalusia, Extremadura i Canàries.
Zaplana es berenà en només una legislatura una Unió Valenciana més interessada en els càrrecs que en els vixca. El PP es reivindicava com un partit de centre. Ara, però, depén d’una formació ultra fora del Consell. Aquest Pérez serà ostatge d’una Vox amb un perfil marcat, al que no sembla passar-li factura el suport al president d’El Ventorro. El Sancho Panza de Mazón estarà sota la bota d’Abascal. Prioritzarà l’agenda ultra contra els drets humans enfront dels interessos generals dels valencians. Serà, com els predecessors, un nou president gris, gris rata. Què voleu d’un deixeble de Mazón?
Depén de tots plegats fer del bonàs de Juanfran, només per davant d’Olivas, menys d’un any, el segon president més curt de l’autogovern.
