Mazón (el PP) ha dit i ha fet el que li ha donat la gana. Ara, per buscar-li successor, faran el que els donarà la gana. Perquè, si la dreta perd el poder o perd en les urnes, la terra tremola. Millor dit, fan que tremole.
Com és això?… La dreta té una concepció del món que es resumeix en allò tan sabut d’“el cortijo es mío”, i com que tot està ja dit i “atado y bien atado” (Monarquia perquè sí, Constitució feta sota el soroll dels sables i fusells…), per tant, “tots estem obligats a complir la llei”. És a dir, hi ha el que hi ha, inamovible… Que ve una dana? (no pot ser: discuteixen el “canvi climàtic”, no destinen pressupostos, les obres d’ampliació del barranc del Poyo o de Torrent foren aprovades per Zapatero però Rajoy no les va executar…); que hem d’apujar els jornals? (votaran en contra); que…
Són conservadors; sense voler assabentar-se que el món és dinàmic, canviant, i que progressivament s’hi generen situacions distintes, potser d’inestabilitat, també d’exclusió o precarietat. I aquí és on entra l’Estat (és a dir, tots) per tractar de corregir-ho, amb allò que s’anomena Estat Social o del Benestar, que no és una altra cosa que un camp de conciliació, un escenari de recuperació i integració de tots els components de la col·lectivitat, de tots els ciutadans. La qual cosa implica optar per unes determinades actuacions (lleis) econòmiques, socials i polítiques noves. O siga, adaptar-se a allò nou, intentar subvenir-hi, canviar. Però, clar!, això és matèria dels innovadors, dels progressistes, però no dels conservadors.
Què fan estos? Com que són partidaris que la realitat es conserve tal qual, que no canvie, i sembla que uns altres actors (PSOE, Compromís, Podem o Sumar…) poden tindre capacitat d’actuar, doncs promouen objectius ficticis o distorsionats, i tracten de confondre i dividir la societat (que és el viver de vots).
Entre nosaltres, dos problemes són cabdals: la llengua/identitat nacional, i l’aigua. Tots dos, de primera magnitud; així ho sent la gent. Els Governs no han sabut o no han volgut donar una resposta adequada. Potser les eleccions de cada moment els han condicionat. Finalment, per inacció o incapacitat o interés, han abocat els ciutadans a una guerra entre si pel tema de la llengua, igualment als regants i usuaris de les conques del Xúquer i del Vinalopó a una guerra entre ells, de forma que tant la solució com el problema sembla recaure en les esquenes de l’altre, siguen Administracions, siguen ciutadans. I no és així. Tots eixim perdent. La descohesió i desànim social porta al fracàs de la societat (no consecució dels seus objectius, no infraestructures, no capacitat de reivindicació, no…).
Mazón és “víctima”, diuen ells. Els 229 morts seran els “botxins”?…: pobrets, infeliços i abandonats, ells i les famílies… Alacant contra València, que tant agrada a la dreta i a les seues tribunes mediàtiques… I, contra el sentiment de frustració o indignació de la ciutadania davant la precarietat i manca d’horitzó, la dreta sol generar, ja hem dit, falsos problemes o enemics, per tal de desviar la diana de la ira col·lectiva. Per exemple, diran que “vivim per damunt de les nostres possibilitats”, i que “tots som catalans o catalanistes”, i “Llei de Senyes d’Identitat”, contestada per les Universitats valencianes, per la Cultura, per sentències del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem… I enviaran a predicar els seus apòstols de la confusió, Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura, secessionistes i contràries a les pròpies lleis i als consensos de la Generalitat, consensos sagrats des dels presidents Albinyana o Zaplana.
A ramals d’estes actuacions que no reforcen la cohesió democràtica, s’emparen i creixen els grups agressius i hostils a la mateixa democràcia, com Vox. Col·labora a tot açò el fet que alguns votants somiadors projecten en el seu imaginari un món fora de la realitat, de meravelles per a ells, enlairat o irreal, sobretot: no pagar, però rebre tota mena de subvencions en forma d’escoles concertades per als seus xiquets, pensions per als seus majors, bones carreteres, exempcions i ajudes fiscals, etc. etc. Contribueix la manipulació d’algunes tribunes mediàtiques i les cloaques anquilosades de l’Estat (policia patriòtica, sectors de la Judicatura…). Igualment col·labora el fet que alguns plebeus seguisquen obedientment o cegament el seu deteriorament de vida proposat per estos il·luminats (que no donen suport a l’apujada de sous, que suprimeixen drets socials, que retallen despesa social, cultural, o ambiental…).
És que “Un engany fa al prudent, dos o més a l’innocent”. Som o ens prenen per innocents, què li farem!…
