Santiago Abascal -recordeu que el nou president dels valencians i les valencianes s’està escollint des de Madrid per dues persones que no s’han presentat mai en unes eleccions a Les Corts- ha posat com a condició bàsica per donar suport a la investidura el “rebuig frontal” al Pacte Verd Europeu. Un acord de la Unió Europea per tal d’aconseguir la neutralitat climàtica per al 2050.
Es poden fer moltes crítiques al Pacte Verd Europeu, des de la manca d’ambició fins a contradiccions importants i poca consideració per la justícia climàtica, però aquests no són els problemes que hi posa Vox. L’extrema dreta ha fet del negacionisme climàtic una de les seues principals banderes polítiques i, si critica el Pacte Verd Europeu, no és precisament per falta d’ambició o de justícia social, sinó perquè el seu projecte és mantenir i impulsar l’economia fòssil. Com si, tancant els ulls a la realitat, aquesta deixara de passar. Una política infantil amb conseqüències dramàtiques.
Perquè el clima canvia, per molt que ens neguem a acceptar-ho. És un fet que al País Valencià vam patir de forma especialment crua ara fa un any. La ciència és clara sobre aquest tema i aquesta mateixa setmana es publicava el darrer informe -aquest del CSIC- en aquesta direcció: les pluges del 29 d’octubre del 2024 van ser un 20% més intenses per culpa de l’escalfament global, produït sobretot per les grans corporacions empresarials que generen la gran part de les emissions i per països sense polítiques ambientals.
Així doncs, resulta especialment paradoxal que, després d’un president que ha hagut de dimitir per ser incapaç de gestionar les conseqüències del canvi climàtic, el seu successor siga escollit, precisament, amb la condició de ser partidari de negar aquest mateix canvi climàtic i, es pressuposa, per tant, de nou incapaç de gestionar-ne les futures conseqüències.
Mentre el món discuteix al Brasil com adaptar-se a la nova realitat i com minimitzar en la mesura del que és possible les terribles conseqüències de l’escalfament global, no pot ser que el País Valencià vaja en direcció contrària, i menys ara que fa un any i deu dies de la dana del 29 d’octubre del 2024, amb les conseqüències mortals, les seqüeles personals i els danys materials patits, en un país mediterrani de l’Europa occidental. Més enllà d’un canvi de president, necessitem un canvi de polítiques per tal d’adaptar-les als temps i a les condicions actuals i deixar de soterrar el cap com estruços, perquè ja hem vist, que açò no ens evita els efectes catastròfics de la inacció. I per a un canvi de polítiques, el poble valencià ha de parlar en unes eleccions autonòmiques.
