Ha passat un any des de la DANA que va arrasar nombroses localitats valencianes i va provocar 229 víctimes. Aquells fets van colpir un país sencer i van posar al descobert la seua feblesa: la vulnerabilitat dels nostres pobles i un model econòmic i social basat en la precarietat i la submissió als interessos privats. Els efectes d’aquella catàstrofe no van ser un “accident” inevitable, sinó el resultat d’anys de polítiques irresponsables, de destrucció del territori i de desmantellament dels serveis públics.
Un any després, desenes de milers de persones han omplit els carrers d’Alacant i València per exigir veritat, justícia i reparació, per homenatjar les víctimes, consolar les famílies i reclamar responsabilitats al president Mazón i al seu govern, que no van alertar ni auxiliar la població quan calia. Senzillament, no hi eren. Les valencianes i valencians no eren la seua prioritat. Ni aleshores, ni ara. Fins i tot À Punt va ignorar la massiva manifestació per retransmetre bous: l’assalt de la dreta a la ràdio i televisió públiques s’ha consumat.
Durant aquest any, el govern de Carlos Mazón no ha donat resposta ni a les persones afectades ni al conjunt del poble valencià. Les contradiccions sobre la seua agenda aquell dia, les mentides i la negligència l’inhabiliten per continuar al capdavant del Consell. Per això, la majoria del poble exigeix la seua dimissió. El seu suposat “pla de reconstrucció” no és més que una operació d’aparador i negoci: contractes a mida, concessions a empreses afins i un intent descarat de convertir la tragèdia en una nova oportunitat per a l’especulació. Un pla que ha ignorat completament les persones afectades, que no han estat ni escoltades ni consultades. Res per al poble. Tot sense el poble.
A la nefasta gestió de la DANA s’hi afegeix l’aprovació d’un pressupost antisocial i antivalencià, pactat amb l’extrema dreta, que atempta contra els drets socials, els serveis públics, la llengua i la cultura. A això s’hi sumen mesures recents contràries a les dones, a les persones migrants i als col·lectius LGTBI. En definitiva, unes polítiques que atempten contra els interessos i els drets de la majoria del poble valencià.
Malgrat tot, la societat valenciana ha demostrat una força i una dignitat admirables. Des del primer moment, la ciutadania i nombroses organitzacions es van mobilitzar per ajudar els pobles afectats i per acompanyar les víctimes davant la prepotència i la ignomínia del Consell. S’han creat associacions de víctimes i de persones damnificades, així com comitès locals de reconstrucció i emergència que articulen la solidaritat, la denúncia i la defensa dels drets de les persones afectades. També han sorgit espais unitaris, com la plataforma Mazón Dimissió o l’Acord Social Valencià, que uneixen sindicats, moviments socials, col·lectius i entitats per reclamar una reconstrucció al servei de la gent i no dels interessos privats. Totes aquestes iniciatives comparteixen, a més, l’exigència de responsabilitats polítiques i penals pels fets i per la gestió del govern valencià.
Aquest treball col·lectiu ha tingut una expressió clara als carrers: grans mobilitzacions per exigir responsabilitats, reclamar solucions i afirmar que el País Valencià no vol ser governat per un president negligent ni per una coalició política al servei de la patronal i dels despatxos de Madrid. La gent ha dit prou: prou d’indignitat, de mentides, d’especulació, de corrupció i de submissió. Necessitem un canvi profund, estructural i valent, capaç de donar resposta a les necessitats del nostre poble.
Eixe canvi només serà possible amb mobilització sostinguda i amb la força de la classe treballadora i del conjunt del poble valencià. En aquest primer aniversari de la DANA, és moment de tornar a posar sobre la taula l’oportunitat d’una vaga general valenciana, una jornada de lluita que ature el país i obligue Mazón, el seu Consell i la patronal a escoltar el clam popular i a obrir el camí a noves polítiques al servei de la majoria social.
La dimissió de Mazón i del seu govern negligent i incompetent és una exigència democràtica. Els lladres de sobretaula no poden continuar ni un segon més al Consell. Però cal anar més enllà: hem de capgirar completament la política valenciana, avançar en un projecte propi, valencià, de classe i al servei del poble. Necessitem un veritable pla de reconstrucció social, popular, ecològica i solidària, basat en els drets de les treballadores i treballadors i del conjunt de la societat valenciana: el dret a l’habitatge, la defensa del territori, la planificació sostenible, uns serveis públics forts i la sobirania sobre els nostres recursos. En definitiva, el dret a un futur i a una vida digna.
La DANA ens va ensenyar que només el poble organitzat i els serveis públics salven el poble, i que els nostres drets es conquereixen amb la mobilització i la lluita. Ara toca transformar la ràbia i el dolor en força per anar més enllà, més lluny, sempre molt més lluny. Perquè el fang s’ha assecat, però la injustícia continua. I només la mobilització popular, unitària, diversa, horitzontal, ferma i decidida podrà alçar un País Valencià digne, just i lliure.
