És clar que el temps disponible ens marca les pautes a la societat de hui en dia. Vivim en el món de la pressa i de la urgència dels horaris. Així, per exemple, en el tema de la menja, no tenim temps per a cuinar a casa, i això d’anar a la compra diària és una relíquia del passat. En eixe cas, què farem?… Potser un precuinat en el microones, o una visita ràpida als establiments de “Fast Food” ens solventaran la papereta. O, si truquem per telèfon, ens ho portaran a casa en menys temps que tarda a pronunciar-se un ai!
Però tots sabem que un excés d’ingesta energetico-calòrica pot portar-nos a fer panxeta, també difícils digestions, o possibles conseqüències negatives per a la salut, com el colesterol. I ja sabem que els productes processats (embotits, pizzes, precuinats…), la pastisseria industrial, o les begudes ensucrades i l’alcohol, tal com ens diuen constantment, són menys saludables. La pregunta “què fer?”… continua en l’aire.
Mirant al nostre voltant, veiem que tota la vida ens hem assegut a taula, a parlar, a menjar i beure; prenent-nos el temps necessari. I si topa, al remat, cantar, sobretot quan anem de festa. Tanmateix, no estem tractant de festes, sinó de qüestions més serioses, de qüestions de diari, d’aspectes nostres, com: què menjarem…?
Una cosa, almenys, ens queda clara: la salut és primer que res; i la segona, o tot seguit, és que, asseguts a taula, es disfruta més, és a dir, això de “fast food”, ràpid, ràpid, ho hauríem de deixar a un costat. Hem de tindre un temps per a nosaltres, un temps per a dinar o sopar. Els americans, que a tot li posen nom o ho defineixen, li diuen “slow food”, sense calfar-se massa el cap, simplement en oposició al “fast food”. Però, per a ells, això són coses del passat, també. Cuinar, guisar, no ve molt de gust, diuen… Clar!, tothom es justifica i s’excusa: no tinc temps, no sé, és massa faena…
I per a la salut?, o per al plaer?, tenim o gastaríem temps?… Un temps que es tradueix: a tornar a la tradició culinària, disfrutar de la menja, amb l’elaboració i consum de productes no danyosos a la persona, productes frescos produïts per la terra fresca i natural, productes anomenats del terreny, de proximitat, productes que, a més a més, beneficien la natura i a la societat tota, en tant que permeten el manteniment de la biodiversitat i del paisatge productiu nostrat (l’horta verda, els camps de tarongers en flor i llimeres, els masos de muntanya…); a l’elaboració de plats com els d’arròs o de cigrons o suquets de peix o llentilles… que requereixen cullera, mantell i taula… Un temps per al plaer, per a la salut, per a nosaltres. Fotre!… Cadascú ja farà per a arreglar-s’ho, per buscar i trobar trossos de temps. És que nosaltres som primer que res!
De rebot, amb l’ús d’aliments frescos, sans i de proximitat, i majorment si són sense productes químics, estarem en un bon camí de reduir insànies i xacres personals. A més a més, amb l’impacte afegit per a la societat i per al camp o la Natura, d’una notable reducció dels consums de tota mena de recursos (energètics, hídrics, etc.) en la seua producció i transport, com igualment reducció o reciclatge dels seus residus.
Al remat, ja sabem que “Amb pa i vi es fa camí”, o que “Bon pa i bon vi fan expressar-se amb bon llatí”, per més que s’haja d’anar amb compte i no esmarrar-se, perquè vigilar l’economia i els bons modos no està de sobres, així “A qui hages de donar sopar, no li tragues berenar”.
