La pregunta pertinent seria saber si tenim l’empresariat que ens mereixem els valencians. Com sovint sol passar amb aquest tipus de pregunta feta sobre un entorn complex, la resposta no és fàcil. Hi poden haver diferents formes de respondre. Això dependrà quasi inevitablement a partir del cantó en què ens situem.
Però, per sobre de tot, hi ha una possible aproximació al tema. Que requereix molt més que un article. I que des d’algunes instàncies s’hauria d’abordar. Però passem avant…
Eixa probable aproximació hauria de ser que per a una tal anàlisi cal partir d’una visió de la societat sobre la qual parteix eixe empresariat.
Al País Valencià tenim més o menys uns cinc milions d’habitants. Població composta per homes i dones, blancs i negres, grossos i flacs, alegres i amargats…
I d’aquest embalum, una part considerable, tot i que minoritària, forma part de l’empresariat. I, segons el que hem dit dalt, la seua diversitat és enorme. Però una de les característiques comprovades una vegada i una altra és que el gruix de la gent valenciana no té una idea única de què és. Si espanyols, valencians, valencians i espanyols, i tot el garbuix que vulgueu. I doncs, sense una idea clara, en aquest sentit, a partir de la qual defensar una posició.
I voilà! Ací arribem al punt on volíem. L’empresariat d’aquesta terra, integrat siga en la CEV o en l’AVE, és divers i de vegades divertit. Però sempre poc dat a mirar des d’una òptica valenciana eminent i defensora d’una política, també econòmica, que pose el país per damunt dels interessos externs. Els de Madrid, o de Castella, si voleu…
És el nostre empresariat un col·lectiu que té dos característiques primeres: una és que està generalment dividit entre ells i dos que fluixeja sempre quan ha de mantindre una posició ferma a favor d’una visió en clau valenciana. Encara que de tant en tant demanen un finançament just. Però l’economia, una part de la qual representen, no és tan sols queixar-se i pensar que ja s’hi han fet els deures com a empresariat.
