“Vaga, vaga, vaga general” va ser un crit que va ressonar arreu del País Valencià durant la jornada de vaga convocada pel sindicalisme de classe combatiu i nombroses entitats i plataformes el passat 29 de maig. Aquella jornada, històrica per ser la primera convocada amb reivindicacions estrictament valencianes, va mobilitzar milers de persones als centres de treball i als carrers dels nostres pobles i ciutats. Va ser tot un èxit, tant per la capacitat de la convocatòria, com per la resposta popular, laboral, social, mediàtica i fins i tot internacional, i sobretot gràcies a la gran autoorganització que hi va haver.
Des d’aleshores han passat quatre mesos en què la ultradreta ha imposat uns pressupostos antisocials i antivalencians, el Consell ha presentat un fals pla de reconstrucció que ha ignorat les víctimes i la societat valenciana, i ha continuat aplicant unes polítiques que afavoreixen les elits i ataquen la classe treballadora i els sectors més vulnerables. A tot això cal sumar-hi la necessitat urgent de millorar salaris, pensions, prestacions i drets laborals davant l’encariment de la vida, especialment de la cistella de la compra i de l’habitatge. No n’hi ha prou amb discursos buits: fan falta mesures reals de control dels preus i del mercat immobiliari, alhora que cal garantir increments salarials i de pensions que asseguren una vida digna i saludable per a tota la població.
Tanmateix, ni la patronal valenciana ni el Consell presidit per Carlos Mazón han mostrat cap voluntat de rectificar. Per això, no sols cal un canvi radical de polítiques: també cal la dimissió immediata de Mazón i del seu govern, que han demostrat ser un obstacle per als interessos de la majoria social valenciana. Les contínues mobilitzacions generals i sectorials, com també la vaga general del 29M, han estat ignorades amb arrogància i menyspreu.
Malgrat això, la resposta al carrer no s’ha aturat. Els serveis socials, l’educació, la sanitat, les pensionistes, els col·lectius en defensa de l’habitatge i molts altres sectors continuen organitzant-se i mobilitzant-se. A més, es mantenen les concentracions mensuals per a exigir la dimissió de Mazón. Aquestes mobilitzacions són necessàries i legítimes, i mereixen tot el suport. Totes elles tenen un mateix fil conductor: la denúncia d’unes polítiques de la patronal i del Consell que beneficien els poderosos i condemnen el 99% de la població valenciana a l’explotació, la precarietat i l’empobriment.
Per això, davant la persistència i la duresa d’aquestes polítiques, cal fer un pas més. És imprescindible unificar i enllaçar totes les lluites en una nova Vaga General, més ampla i contundent, que obligue a rectificar. Una vaga unitària i participativa, organitzada des de baix, des dels centres de treball, els barris i les assemblees, on la veu del poble valencià siga la que marque el camí. Una vaga que paralitze el país i deixe clar a la patronal i al Consell que ja n’hi ha prou: prou d’explotació, prou de precarietat, prou d’empobriment.
La vaga del 29 de maig va obrir un camí. Ara és responsabilitat de totes i tots mantindre’l viu, fer-lo créixer i portar-lo més lluny, fins aconseguir la millora de les nostres condicions laborals i de vida i avançar decididament cap a la justícia social.
