En el pòdcast “Intel·ligència Financera” de Diari La Veu, el formador financer Jordi Vizcaino desgrana què és exactament l’impost de plusvàlua municipal, en quins casos s’aplica i com cal calcular-lo després dels canvis arran de la crisi immobiliària i la jurisprudència posterior. “La plusvàlua també és un impost municipal que grava l’increment de valor dels béns immobles quan hi ha una transmissió”, recorda, i puntualitza que no és el preu sinó el valor allò que es té en compte per a aquest tribut.
Segons Vizcaino, la clau pràctica hui és que hi ha dos mètodes de càlcul i el contribuent pot elegir el més favorable. D’una banda, el sistema “objectiu” que usa l’ajuntament (una fórmula amb valor cadastral, anys de tinença i coeficients municipals); de l’altra, el mètode de guany real, que compara el que es va comprar i el que s’ha venut per tributar només per la plusvàlua efectiva. “T’has de calcular de dues maneres i sempre elegir la que siga menys costosa per a tu”, sintetitza.
L’expert subratlla que el tribut es merita en qualsevol transmissió: compravenda, donació, herència, dació en pagament, permuta o adjudicació judicial (subhasta), entre altres supòsits. “La transmissió no és només una compra-venda… també hi ha la dació en pagament, la permuta o una adjudicació per sentència”, enumera.
Vizcaino contextualitza l’origen del problema en l’etapa posterior a 2008, quan moltes persones van transmetre habitatges amb pèrdues —per dacions, execucions o vendes a la baixa— i, malgrat això, els ajuntaments exigien plusvàlua calculada amb el mètode objectiu. “No té sentit que em cobres un impost que es diu plusvàlua si no s’ha produït cap plusvàlua”, resumeix sobre les sentències que van donar la raó als afectats.
Pel que fa als terminis, Vizcaino recalca la regla general de prescripció de quatre anys per a impostos: serveix tant perquè l’administració revise com perquè el contribuent reclame. El que és rellevant ara, afegeix, és que una resolució del Tribunal Suprem ha obert la porta a reclamar encara que no s’haguera presentat l’escrit inicial en el seu moment, sempre que s’estiga dins d’aquests quatre anys. “Si estàs dins del pla [de 4 anys], no importa que estiga escrit o no escrit”, explica.
A l’hora de pagar, recomana comprovar la liquidació municipal i fer números pels dos camins abans d’acceptar-la. “L’administració té una manera de calcular… però si amb el teu mètode ix menys, paga per la realitat”, defensa. Si cal, diu, val la pena acudir a un bon assessor: “Li pagues la consulta i, en lloc d’això, t’estalvies diners”.
En resum, les pautes de Vizcaino:
- Calcula la plusvàlua ambdós mètodes i tria el menys onerós.
- Recorda que hi ha plusvàlua en tota transmissió (no sols compravenda).
- Si vas pagar sense guany real, revisa si estàs dins dels 4 anys per a reclamar.
“El missatge és clar: quan faces una transmissió i l’ajuntament et gire la liquidació, comprova que hi ha dos mètodes i tria el que millor t’interessa”, conclou.