En tots els partits hi ha famílies. I el cas de Vox no és diferent de la resta. Tot i que el partit ultradretà té un historial curt en la política estatal, aquests anys amb representació institucional, present des del 2019 després de les eleccions andaluses, la formació ha tingut temps per a dividir-se entre sectors separats per tendències ideològiques i per qüestions personals.
Així s’ha viscut, recentment, a les Corts Valencianes, on qui fora síndica de Vox des de l’anterior legislatura, Ana Vega, ha sigut substituïda de manera sobtada pel diputat José María Llanos. És el nou moviment de la formació ultra al País Valencià, clarament dirigida per Santiago Abascal des de Madrid, i que reflecteix la nova etapa que afronta aquest partit, que ha decidit situar-ne el bàndol ultracatòlic al capdavant.
La divisió
Tot i que aquest moviment era inesperat, tampoc ha sigut del tot sorprenent. Qui encara és síndica de Vox –el relleu s’efectuarà l’1 de gener–, Ana Vega, és una de les més pròximes a Javier Ortega Smith, fins fa poc secretari general del partit i actualment apartat per la direcció. El marit de Vega, Mario Ortolá, candidat a l’alcaldia d’Alacant el 2019 i portaveu municipal durant l’anterior legislatura, ja va ser apartat com a cap de llista per a les últimes eleccions locals, tot i que manté l’acta com a regidor.
Aquell moviment, tot i que tímid, suggeria un canvi de tendència en el partit que ara s’ha materialitzat. Entre altres coses perquè Vega, presidenta del partit a la demarcació d’Alacant, i la direcció estatal del partit no acaben de connectar. A nivell personal, l’arraconament d’Ortega Smith condiciona aquesta distància que es va fent més i més gran entre la síndica i els qui controlen el partit a les ordres de Santiago Abascal: Jorge Buxadé, Ignacio Garriga, Kiko Méndez Monasterio o María Ruiz.
Però a nivell ideològic també es perceben discrepàncies comentades per les parts implicades. Els polítics de Vox emergents al País Valencià estan enquadrats dins del sector més ultracatòlic del partit i vinculats a entitats com ara Hazte Oír o platafomes antiavortistes. La presidenta de Les Corts, Llanos Massó, amb el nou síndic, José María Llanos, lideren aquest bàndol que compta amb la identificació de les diputades Ana Bellver, Míriam Turiel, Jesús Albiol o Joaquín Alés, entre d’altres. També amb la de David Garcia, exdiputat a Les Corts, actualment diputat al Congrés i íntim amic de Santiago Abascal.
García, natural de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí), és l’alt càrrec del partit de la demarcació d’Alacant que més s’identifica amb la deriva de Vox, tot i que tradicionalment no s’ha enquadrat dins del corrent religiós. Sí que ho ha fet la tercera tinent d’Alcaldia d’Elx, Aurora Rodil, qui ha emergit al si de Vox des de posicionaments ultracatòlics, per exemple convocant pregàries davant clíniques on es practiquen avortaments.
Els càlculs d’Abascal
Si bé entre els beneficiats per aquesta nova dinàmica asseguren que la decisió de reorganitzar el grup de Les Corts obeeix a una qüestió pragmàtica i de contrapesos territorials, els perjudicats entenen que la direcció de Vox podria estar fent una reconfiguració per a marginar els diputats més díscols amb el PP i aplanar, d’aquesta manera, una futura reabsorció. «No n’hi ha proves, però si l’objectiu no és aquest no s’entén què pretén la direcció», diu una persona pròxima al partit.
