La Comissió de Justícia del Congrés, que s’ha reunit aquest dijous enmig d’un notable interès mediàtic, ha aprovat el dictamen de la proposició de llei orgànica d’amnistia i que arriba l’endemà de l’acord de PSOE, ERC i Junts sobre el text. D’aquesta manera, la norma ha superat el penúltim debat a la cambra baixa abans d’anar cap al Senat.
L’òrgan ha aprovat la incorporació d’una esmena transaccional que, entre altres, estableix que queden exclosos de l’aplicació de la llei els actes que puguen ser qualificats de terrorisme segons la directiva europea. Un gir que elimina del text les referències al Codi Penal espanyol per assegurar que l’amnistia inclou també els encausats del Tsunami Democràtic. Tan bon punt superat el tràmit a comissió, la norma està llesta per votar-se de nou en ple el pròxim 14 de març.
L’aprovació ha anat precedida d’un debat que ha servit perquè el PP i Vox carregaren contra la norma afirmant que és «una llei corrupta» (PP) i suposa un «colp d’estat secessionista» (Vox). «Aquí no s’ha tancat res, per molt que ho reitere una vegada i una altra el PSOE. Es torna al punt de partida», ha alertat la diputada del PP Cuca Gamarra. Per a aquest partit, l’amnistia desprotegeix l’Estat perquè l’independentisme «ho puga tornar a fer, però des de la impunitat». Gamarra ha afegit que la llei d’amnistia és «injusta, inconstitucional i immoral» i només busca perdonar els delictes més greus en democràcia: traïció a l’estat, terrorisme i corrupció. Després de la comissió, Gamarra ha explicat a la premsa que confia que els tribunals europeus acaben tombant l’amnistia.
«Política de veritat»
Per contra, el PSOE, Sumar i les forces nacionalistes i independentistes han aprofitat el debat en comissió per exposar les bondats de l’amnistia i defensar-ne la utilitat política i el rigor jurídic. Des de la bancada socialista, el diputat Francisco Aranda ha explicat que les esmenes a les lleis són una pràctica «habitual» en l’elaboració de qualsevol llei, de manera que no s’entenen les queixes del PP, que ha intentat suspendre la comissió en considerar que no havien tingut temps d’analitzar els canvis a l’amnistia que s’ha votat hui. Pel que fa a la norma, ha dit que permet complir el compromís de Sánchez en favor de la «desjudicialització» i d’obrir una nova etapa a Catalunya. «És una llei bona per Catalunya i bona per Espanya», ha resumit Aranda.
«La llei va entrar impecable i sortirà impecable, com no podia ser d’altra manera. És respectuosa amb el marc europeu, està agafada al dret europeu, les recomanacions de la Comissió de Venècia i el Conveni Europeu de Drets Humans. És una llei molt treballada per un temps nou», ha insistit Aranda abans de dir que no es perdonen ni els delictes greus de terrorisme, tortures, traïció, enriquiments il·lícits o contra la «independència d’Espanya». «Estem fent política de veritat», ha resumit.
Tornar a «avançar»
Per part d’ERC, la diputada Pilar Vallugera ha avançat que retirava les seues esmenes a la llei d’amnistia en considerar que quedaven recollides al text votat hui. D’altra banda, ha dit que la norma reconeix que a Catalunya no es va produir cap delicte castigable durant el procés i millora punts com el de la malversació. «Ens permetrà tornar a un punt per avançar tots plegats de nou en aquest horitzó de llibertat, que s’ha de fer a través d’un referèndum d’autodeterminació», ha promés. Pel que fa al contingut del text, ha dit que és «tan inatacable» com l’anterior, malgrat que la judicatura continuarà sent «la que és». «Aquesta llei pot ser parada ara i abans», ha alertat.
El diputat de Junts Josep Maria Cervera ha aprofitat la seua intervenció per a reivindicar la decisió de la seua formació de no avalar a la primera el redactat de la norma en considera que tenia «mancances importants». «Quan els diputats de Junts votem que no és perquè tenim motius de pes per a fer-ho», ha defensat. Per a Cervera, la seua «exigència» ha sigut un «encert» perquè permet introduir les recomanacions de la Comissió de Venècia després d’una visita a petició del PP.
