«La broma» és la primera novel·la de Milan Kundera on es narra la persecució que pateix un comunista txec quan li envia una carta a la nóvia on fa un comentari satíric sobre Trotski. Desconec si Aditya Verma ha llegit el llibre, però el seu cas s’assembla prou al del llibre amb la diferència que ha acabat una mica millor.
El juliol del 2022, Verma i uns amics van marxar de viatge de fi de curs a Menorca. Des de l’aeroport de Londres va enviar un missatge a un grup privat d’Snapchat a cinc amics dient-los que anava a volar l’avió i que era membre dels Taliban. Tothom del grup va entendre que era una broma relacionada amb el color de la pell del xic, però el missatge va arribar també a mans dels serveis d’intel·ligència britànics que avisen els homòlegs espanyols. Aquests envien dos F-18 de l’exèrcit que escorten l’avió. Una volta a l’aeroport, tots els passatgers són escorcollats i Verma acaba a un calabós durant dos dies. Aquesta setmana passada ha estat jutjat per l’Audiència Nacional amb una petició fiscal d’una multa de 22.000 euros més uns altres 94.000 de responsabilitat civil. El cost del vol militar. Per sort, els jutges l’han absolt.
No se sap encara, però, com ho van fer els serveis secrets britànics per accedir al missatge privat d’Snapchat, però la teoria més acceptada és que siga una conseqüència de l’aprovació d’una llei anomenada Online Safety Act, també coneguda com a Chat Control. Aquesta norma obliga les empreses tecnològiques a escanejar els missatges dels seus clients per assegurar-se que no transmeten material delictiu. La Unió Europea està estudiant aprovar una llei similar amb l’argument de previndre el terrorisme i la pornografia infantil.
Una de les primeres normes que van aprovar les democràcies liberals a partir del segle XIX va ser el secret de la correspondència, que està reconeguda a nivell de dret fonamental a moltes constitucions d’arreu del món.
L’any 1967, precisament, Kundera feia una sàtira del totalitarisme estalinista que violava aquest dret fonamental. El 2024 són les mateixes democràcies occidentals les que el van laminant en una pèrdua constant i fins ara imparable de les llibertats que les caracteritzaven, inclosa la llibertat d’expressió, però no tenim un Kundera que ho denuncie o –més aviat- els Kundera que tenim són silenciats o ridiculitzats pels grans mitjans que ens asseguren que som el far de la llibertat.
Aquesta capacitat dels mèdia de fer passar bou per bèstia grossa l’hem vist recentment a les nostres pantalles. Després de setmanes de tabarra del suposat «colp d’Estat» que suposava la investidura de Pedro Sánchez i la Llei d’Amnistia, ara que sabem que l’autèntic colp d’Estat va ser l’Operació Catalunya i l’ús dels aparells de l’estat per perseguir dissidents polítics, el seu interès per les garanties democràtiques i la separació de poders ha decaigut de forma immediata.
Tampoc el cas de Verma ha passat d’una simple anècdota per aquests mateixos mitjans, però a aquestes alçades resulta obvi que el feixisme del segle XXI no arribarà per la via de militars i camises negres desfilant pels carrers, sinó per la involució dels sistemes democràtics fins a esdevenir un decorat, una carcassa buida des d’on seguir acusant els països enemics que són totalitaris.
