Aquests dies es compleix un any de l’entrada en vigor de la Llei Rider, que té com a objectiu garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment a l’àmbit de les plataformes digitals. Una llei que algunes persones i sindicats van considerar insuficient, en ser només un aclariment del que es preveu a l’Estatut dels Treballadors sobre la “presumpció de laboralitat”. Les propostes inicials del Govern espanyol eren molt més ambicioses i permetien que la llei s’aplicara també a la resta de sectors laborals afectats pel frau de la “contractació dels falsos autònoms”.
També fa cinc anys de la primera assemblea i roda de premsa del col·lectiu de riders de Deliveroo a la ciutat de València. En aquesta es va anunciar la primera jornada de vaga per exigir millores en les condicions laborals i el reconeixement de la seua laboralitat.
La vaga dels riders de Deliveroo va servir per posar a l’agenda la seua situació laboral caracteritzada per l’incompliment manifest de la legislació espanyola i unes condicions de treball molt precàries. També va ser rellevant per la seua autoorganització, mitjançant el col•lectiu Riders per Drets, que va comptar amb el suport del sindicalisme de classe alternatiu, com la Intersindical Valenciana o la Intersindical Alternativa de Catalunya, i de nombrosos col·lectius socials i polítics.
La seua lluita es va estendre ciutat a ciutat, amb noves jornades de vaga, concentracions, manifestacions i denúncies a la Inspecció de Treball. El cost per a les persones que van liderar la lluita va ser alt -acomiadaments i sancions- però el balanç es pot dir que va ser positiu.
El treball dels advocats laboralistes -Col·lectiu Ronda i servei jurídic de la Intersindical Valenciana- va ser clau per aconseguir actes de l’autoritat laboral i sentències dels tribunals de justícia favorables. Els primers judicis, celebrats a València, van despertar una gran expectació mediàtica i, fins i tot, van comptar amb la presència de dirigents de sindicats que, fins a eixe moment, no havien format part d’aquesta lluita.
Cal recordar que la primera acta de la Inspecció de Treball es va fer pública, al desembre de 2017, a València, amb una conclusió molt clara: les persones repartidores de Deliveroo tenien relació laboral segons allò que preveu l’Estatut dels Treballadors. La denúncia va ser presentada simultàniament pels repartidors i la central sindical valenciana.
Nombroses actes de la Inspecció de Treball, més de cinquanta sentències favorables, les contínues mobilitzacions del col•lectiu, la coordinació estatal i europea, els estudis i informes de persones expertes del món acadèmic, el suport de la totalitat del moviment sindical i una opinió pública favorable van aconseguir comprometre els partits d’esquerres a actuar per acabar amb eixa situació il•legal i precària.
És a dir, la lluita del col·lectiu va donar els seus fruits als àmbits jurídic, laboral, mediàtic i polític. Malgrat això, les empreses del sector no van acceptar les resolucions de la Inspecció de Treball, ni les sentències que les condemnaven a reconèixer la relació laboral ni l’aplicació de la Llei Rider. Es van gastar molts diners en campanyes per justificar la seua política laboral i, fins i tot, van crear sindicats grocs per donar suport a les seues pretensions de mantindre la precarietat i l’explotació.
No obstant això, no ho van aconseguir perquè el govern espanyol va aprovar la nova llei que validava la normativa laboral existent. Tanmateix, algunes empreses com Glovo no la compleixen i la subcontractació o el manteniment dels “falsos autònoms” persisteix. El professor de la Universitat de València Adrián Todolí afirmava recentment que «a les plataformes els ix millor pagar multes que complir la Llei Rider». Per això, reclama «canviar el sistema sancionador a aquestes empreses perquè les multes siguen de veritat dissuasòries».
En aquest context, el col·lectiu continua organitzat, actiu, vigilant i en lluita. A més, els riders saben que mai no rodaran a soles perquè tenen el suport dels moviments socials i del sindicalisme de classe. En eixe sentit, recentment es va constituir la Coordinadora Intersindical de Riders formada pel Corrent Sindical d’Esquerra d’Astúries (CSI), la Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB), el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), la Intersindical Valenciana (IV), la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Confederació General del Treball (CGT), que té com a objectiu defensar unitàriament els drets de les repartidores i repartidors.
Ara, un any després de l’aprovació de la llei, la paraula la té el Govern espanyol, que ha de ser resolutiu, diligent i valent per exigir el seu compliment. Cal que s’implementen les mesures i es destinen els recursos i el personal necessari per protegir les treballadores i treballadors de totes les empreses del sector.
