Estudia ciències físiques i treballa de barman. Durant els mesos d’hivern se sotmet a jornades de llargària considerable tancada a l’habitació del pis compartit. Estudiant. I assistint naturalment a les classes a la facultat. Entre unes coses i les altres, les hores li passen amb relativa rapidesa. Diu que no té temps ni d’anar amb amics. En estiu, per guanyar-se quatre peles i poder escoltar de retruc alguna de les cançons d’un grup de moda, es passa unes jornades infectes treballant en un d’aquests festivals que proliferen en estiu per terres valencianes.
El títol i motiu de l’article sembla el títol d’una novel·la. Una d’aquelles del Truman Capote o del Kerouak on retraten unes condicions marginals. O podria ser el d’una òpera si aquesta estiguera de moda.
Però vet ací que ella ni vol ser marginal ni cantant d’òpera. Silvia B. no vol sinó acabar la carrera, tenir un treball decent i anar fent una vida més o menys encertada. I, si és possible, amb algun toc d’alegria.
Sap que el treball que ara fa és només un parèntesi, una beguda amb caducitat. I per això pot acarar i suportar el ritme, les veus, les comandes i la pressió del cap del bar, amb relativa serenor. El que guanye li servirà d’ajuda per al possible curs superior que haurà de fer. O per a un màster. Que li exigiran, sense misericòrdia.
Silvia B. ha conegut aquests dies un xicot que l’espera, després de la llarga jornada, per prendre encara una cervesa en un racó apartat del recinte festivaler. O fora encara millor. Ara per ara és el màxim que es pot permetre. Acaba morta cada dia. Tal vegada quan passe el desori de l’estiu i es tornen a veure, serà diferent. Un poc millor fins i tot. Ell no estudia, ja treballa i té temps per a dedicar a la relació.
Sílvia sap que l’estiu és propici per a amors d’anada i vinguda. Ho sap i no se’n plany. Només vol que això no li altere els estudis. No. Això no.
Sílvia no és ni millor nit pitjor, ni més alta ni més baixa que una altra. Es considera classe mitjana amb sort perquè els pares li han ensenyat a fer esforç, i ha triat allò que volia estudiar. L’economia familiar ho ha permès. I d’això ella n’és ben conscient. I sap què ha de fer, per tenir el que vol.
És incert com acabarà la vida de Silvia B. Probablement com tantes altres podrà complir alguna part dels seus somnis i anhels. Per la resta… ho deixa en mans de la deessa fortuna. I esperant que aquesta, en el context europeu, siga benèvola. I li permeta una existència digna. Això encara ho pot esperar.
Però tal vegada el seu futur quedarà de la mà de poders ocults, o no tan ocults, i poderosos que decidiran sobre on i com treballar. Amb quines condicions i expectatives. En definitiva, els seus esforços seran importants, sense dubte, però un món de capitalisme ràpid i pervers pot capgirar totes les esperances i treballs.
Malgrat tot, com és jove, creu en el futur. En el qual volen creure tota la gent com ella.
