Com a éssers humans que hauríem de tenir alguna ètica, potser la primera pregunta que ens hem de fer és: a qui estem perjudicant amb les nostres accions? Si partim de nosaltres mateixos, podem fer una primera llista: a nosaltres, als que ens envolten, als que explotem, als animals i a l’ecosistema. Sense voler ser exhaustiu, el nostre comportament als primers que afecta és a nosaltres, per exemple, amb una alimentació absolutament nociva per a la salut, els animals i l’ecosistema. Ens aturarem ací.
Explotació animal, degradació de l’ecosistema; consum i degradació de l’ecosistema; generació de residus i degradació de l’ecosistema. El mínim comú a aquestes activitats humanes és la degradació de l’ecosistema, per la qual cosa el nostre focus s’ha de posar en solucionar les activitats que donen lloc a aquesta situació.
Veganisme i animalisme com a resposta a l’explotació dels animals. El cim de l’evolució humana s’ha assolit quan tots hem pogut considerar-nos iguals. Avui sols els feixistes i els fanàtics religiosos poden sostenir que hi ha diferències entre races, gèneres o físics. No està tan clar que no hi hagi una consciència d’un supremacisme cultural europeu, però el debat està en marxa i més prompte que tard, de forma majoritària hom assumirà que no hi ha una cultura superior a una altra.
Però posar l’home al centre, tot i que ha tingut avantatges clars, ha obert altres conflictes. Un que no és menor ha sigut la cada vegada més salvatge explotació dels animals i els ecosistemes.
L’humanisme ha aconseguit transformar la percepció del les persones, en veure’ns iguals, però no estava en el seu punt de mira com a sistema de pensament, analitzar la relació de l’home amb la resta d’animals. Ha sigut des de la consciència de la bogeria que suposa en termes mediambientals l’alimentació basada en la carn (consum d’aigua, destrossa del boscos per a generar camps per a alimentar el bestiar, granges de producció massiva, etc.) que s’ha posat damunt la taula el problema dels drets dels animals. Hom pot argumentar que s’hauria d’haver fet aquest debat abans, i potser tindria raó, el cas és que ara està ja plantejat en termes de respecte a la vida i la qualitat de vida dels animals. Aquest és el pas, des del meu punt de vista, més important dels darrers anys, en el sentit de superar l’humanisme com a ideologia i avançar cap a una visió del món centrada en el respecte a la vida, a totes les vides. En aquest sentit el vegetarianisme i el veganisme són passos adequats, no exempts de contradiccions car també, òbviament les plantes, són éssers vius. Però és ací on probablement hem de tirar, de nou, de tecnologia, i orientar les investigacions cap a fonts d’alimentació no dependents d’éssers vius.
De la mateixa forma que l’humanisme va ser una força que va impulsar canvis en les societats des de l’assumpció dels drets de totes les persones, l‘animalisme, si voleu l’«humanisme ampliat», haurà d’actuar com una força transformadora, no sols de les societats humanes sinó també i, sobretot, de les nostres relacions amb l’ecosistema.
Els humans, ens agrade o no, estem al cim de l’evolució de la vida, pel fet que som els primers éssers vius que realment hem superat, mitjançant la nostra capacitat de decidir, els límits de la natura. Assolir aquesta fita ens carrega amb responsabilitats enormes envers la mateixa naturalesa, fins ara cega en els seus impulsos i ara dominada pels éssers humans. Aquesta revolució animalista l’hem de posar en marxa, car no hi ha un altre camí per a superar l’actual degradació material a què estem sotmetent el nostre planeta i la degradació moral que estem assumint pel patiment que infringim a milions d’éssers vius.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
