El periodisme és, bàsicament, fer preguntes incòmodes. Incòmodes, sobretot, al poder (i no ho oblidem, al poder veritable, no els simples administradors, costa molt fer-li preguntes perquè, senzillament, no es posa davant dels micros) i també als nostres. Perquè si no, no és periodisme, és propaganda.
I sobre preguntes, gens incòmodes, va la columna d’avui. Com les preguntes que Las Provincias llença a la ciutadania sobre l’ampliació del port. La capçalera de Vocento publicava divendres una enquesta sobre el tema. Però no preguntava sobre l’ampliació, la qüestió lògica: «Està vostè a favor o en contra de l’ampliació del port?» Més simple impossible, no?
Doncs no, la pregunta del diari és: «Com valora el rebuig a l’ampliació del port?» O siga, no ens importa saber què pensa la gent de l’ampliació, sinó què pensa dels que s’hi oposen! Estrany, no? I molt confús. Reconec que he hagut de llegir dues voltes l’enunciat per entendre què és el que indicaven les xifres. Imagine la pregunta feta telefònicament a algú que té molta pressa per penjar-li a l’enquestador. Molt clar i clarificador.
També hi ha una altra hipòtesi. Si heu llegit la notícia, és fàcil que us haja vingut al cap el famós gag de les enquestes de la mítica sèrie de la BBC, Yes, prime minister. En l’escena, el veterà funcionari Sir Humphrey Appleby explica com elaborar una enquesta per tal que isca el resultat que busca el qui l’encarrega. Però n’hi ha més: el gag també recorda que en una enquesta es fan moltes més preguntes de les que finalment es publiquen. Si hi penses uns segons, es fa difícil de creure que Las Provincias no va demanar a l’enquestadora que preguntara directament sobre l’ampliació. És només una hipòtesi, és clar, però aquesta resposta no l’han publicada. Només què pensa la gent del rebuig –a la gent, en general, no ens agraden els rebuigs- i, encara així, els que s’oposen al rebuig a l’ampliació –no vol dir que estiguen a favor de l’ampliació- no arriben a la meitat dels enquestats.
I això que els defensors de l’ampliació han desplegat una intensa campanya mediàtica els darrers mesos. Si no s’amplia el port, no només cauran sobre València les set plagues bíbliques, sinó que se’n beneficiarà Barcelona! I això és encara pitjor del que ens podria passar a nosaltres.
Aquest és l’argument definitiu de l’ampliació i sobre aquest tema li preguntava l’altre dia Las Provincias a Vicente Boluda. L’empresari naval i membre del consell d’administració del port –dada que no s’esmenta- es pregunta «què fa ERC parlant del port» i dona per fet que Joan Ribó, pel simple fet d’haver nascut a Manresa, està fent una espècie de maniobra fosca per beneficiar el port de Barcelona. Una acusació greu i sense cap fonament que el diari difon acríticament sense cap mania.
En canvi, ningú pregunta al senyor Boluda sobre la sospitosa permuta de concessions que l’Autoritat Portuària –del consell d’administració de la qual en forma part, repetim- va fer en benefici de la seua empresa. Permuta que va ser ràpidament anul·lada només que la Fiscalia Anticorrupció va clavar el nas.
Però clar, això seria fer les preguntes que toquen. Preguntes incòmodes a un dels nostres. I, és clar, això seria fer periodisme.
