Tot recordant la periodista palestina Shireen Abu Akleh, assassinada per soldats israelians el dimecres 11 de maig
La guerra d’Ucraïna amb la pressió dels mitjans de comunicació, els discursos dels polítics, debats i altres més o menys professionalitzats, han fet que el dret internacional siga un tema actual. Just ara quan la invasió d’Ucraïna per l’exèrcit rus té en solfa els mitjans de comunicació i l’atenció de mig món està pendent d’aquest país. Fora bo que el conjunt de normes regulades per l’ONU, que són la salvaguarda del dret internacional, i que estalvia agressions com que mane la llei del més potent; que s’aplicaren i es feren respectar. EUA ha comés flagrants violacions del dret internacional –i algun dels seus aliats– com Aràbia Saudita en Iemen i Israel en Palestina.
EUA dona suport incondicional a Israel. Sosté un estat que des de fa dècades ocupa militarment el territori d’altre poble. Els qui hem comprovat in situ com és el dia a dia del poble palestí i les bestieses que cada dia els hi fan els jueus, hem vist l’aixecament d’un mur (hi ha molts, molts!) de formigó d’un metre de gruix per huit d’alçada i 36 km. de llargada que fa, que els habitants que abans anaven cada dia de prop de Ramallah, a treballar a Jerusalem en poc més d’una hora, ara els hi costa tres hores i escaig; altres tantes tornar-hi! També, vaig viure l’experiència d’eixir del poble palestí de Betlem i en la frontera israeliana els soldats fer baixar de l’autobús el guia –que era palestí– i endur-se’l cap endins de la duana. Tardà una hora a tornar a l’autobús! Tothom encuriosit li vam preguntar què li havia, passat, si li havien fet alguna cosa? Ens va contestar: «No res; simplement m’hi han retés per molestar-vos. I perquè jo, soc un guia palestí» Tanmateix, aquest afer és poca cosa al costat de quan els cremen les collites, o quan un palestí torna a sa casa i comprova que el campet de tres-cents metres que tenia darrere de sa casa, li n’han requisat dos-cents.
O quan ha d’acollir a la seua casa la resta de la seua família, perquè els han desposseït de tot bé o propietat: ni terreny els han deixat. I perquè fan això –i coses pitjors- cada dia, cada dia, cada dia? Per què ho feu jueus? Per què porteu així més de setanta anys contra l’esquifit poble palestí? Quina cosa us han fet?
Vulnereu tots els convenis internacionals, les resolucions de l’ONU, i el Dret Internacional contra un poble que no té ni exèrcit. Us heu aturat a pensar això alguna vegada? Esteu bé del cap? És que, el que porteu fent tants anys no s’entén d’ací estant. Però estant allí, tampoc. Terra Santa, el Sant Sepulcre, l’Església de la Nativitat, Jerusalem: ciutat sagrada. El mur de les lamentacions, sempre jueus pregant! I per tota la Ciutat Santa gran profusió de parelles de soldats (elles i ells) amb armament d’última generació. Per tot arreu estan. Vages on vages. La ciutat on es troben –millor direm on estan– les tres religions, la jueva, la musulmana i la cristiana. I allà hi ha més escopetes que si fórem a un camp de batalla. ¿Vosaltres sou conscients de la imatge que rep el visitant que va a la Ciutat Santa de Jerusalem i veu tot allò, l’enreixat de control que hi ha per entrar al mur de les lamentacions, tot i que no sempre està en servei?
I ara mateu una dona que, per tot armament té la ploma la paraula i el seny. La periodista i escriptora palestina Shireen Abu Akleh l’heu matada per defensar el seu poble? Que valents! Homenots guarnits d’equipament i armament militar posen fi a la vida d’una dona que els molesta i la comunitat internacional no diu res. Només faltaria! A Israel, qui li va a llegir la cartilla? Compte amb l’oncle Sam. Però malparits, no contents amb matar-la li barreu el pas al seguici fúnebre quan aquells que l’estimaven la duien a soterrar. Quina mala sang la vostra!
Això em porta a la memòria un trist succés esdevingut l’any 1977 a Alacant quan el jove Miquel Grau va ser assassinat mentre convocava a la Diada del 9 d’Octubre, i en voler fer l’enterrament també passà alguna cosa semblant que l’històric grup Al Tall va alçar acta tot dient en un dels seus versos «No ens deixaren dir-li adéu, perquè el taüt ens furtaren» Quina ràbia; després de tants anys, encara continuen furtant taüts. I més coses.
