En la conducta -de perdedor-, agressiva i desnortada -i impròpia d’un parlamentari de nivell-, del qui es creu “cap de l’oposició” –Casado-, (no) ha sorprès l’estirabot del dia, en acusar al cap del govern –Sánchez- de tots els mals que pateix Espanya –i dels que ells són en molt bona part (ir)responsables-. Ara en comparar-lo amb Merkel –a la baixa- per no posar-se a plorar, a la tribuna, per les morts de la pandèmia, com la líder alemanya. I això amb una quantitat de bilis –Casado-, digna de pitjor causa.
Ja se sap, és el seu estil –el del tardofranquisme- de (des)fer política: no parlar, si no és per a ofendre i desacreditar-se.
