Es convindrà que un dels lemes més estesos arreu del món, és el del títol de l’article. El reclam originari fou “Llibertat, igualtat, fraternitat o la mort”, consigna usada pels revolucionaris de la Comuna de Paris, usat al principi de la revolució, farts de la monarquia existent. Difós al llarg i ample del territori francès, poc després li van treure “la mort”, perquè evocava el període nomenat del “Terror“ de Robespierre. Al llarg del segle XIX es va adoptar en benefici de la democràcia, pels republicans i lliberals, contra governs opressors i tirànics d’aquell període. Després de diversos avatars d’alternances monàrquiques, que no el van admetre, ho fou definitivament al 1880 per part de la Tercera república francesa.
El govern de Vichy, durant l’ocupació alemanya, va substituir la crida per “Treball, Família i Pàtria”. Ací, coetàniament, el règim instaurat pel colpista Franco, promulgà la llei de “Los Principios del Movimiento Nacional”. Hi havia d’entre els seus preceptes, la unitat nacional, l’acatament de la nació a la llei de Déu, formulada per l’Església Catòlica, l’atorgament a l’exèrcit de la defensa de la unitat, integritat i independència d’Espanya, la instauració de la Monarquia. La comanda i consigna del sosteniment de la nació espanyola, a la “família, municipi i sindicat”, entre diversos estaments afins “premsa lliure” inclosa, foren altres dels seus principis preponderants.
Prou d’anys després, esdevinguda la capçalera periodística del diari “El Mundo”, ben entrat el període de transició “democràtica”, el rotatiu, tot i no reconèixer-ho, segueix mantenint aquella mentalitat de “premsa lliure”, esdevenint ferm defensor de la monarquia, de la rabiosa unitat uniforme, excloent, combativa, obviant la inexistència de l’Espanya defesa, ni tan sols formalment, ves per on, doncs la Constitució reconeix nacionalitats i regions, incloent-hi les seues llengües pròpies, les quals li causen nosa compulsiva, tanta com a bona part de tota la faramalla de capçaleres i mitjans de comunicació “mesetaries”, d’elits econòmiques, monàrquiques, eclesiàstiques, judicials, militars i jacobins irredempts al recer del PSOE, tots plegats darrere, sense voler reconèixer-ho també, dels preceptes del jagut a Mingorrubio, a la fi, el seu braç armat, al crit unànime de “Llibertat, igualtat i fraternitat”.
Les editorials del diari “El Mundo”, i els seus escolans, carreguen tintes dia sí, dia també, contra independentistes i nacionalistes aliens, qualificant de colpistes, i a nosaltres mateixos de catalanistes subsidiaris. Qualificatiu injuriós i pejoratiu el colpista, doncs els presos polítics no ho són formalment per la justícia, perquè ho són per sedició. En base a la fal·làcia, desbarrats totalment, li diuen al President del Govern Pedro Sánchez, entre altres coses que, el projecte de la Llei Celaà d’Educació, és una concessió a l’independentisme perquè priva el castellà com a llengua vehicular posant-lo en perill, en Catalunya i en altres nacionalitats, per la qual cosa, revertiran “l’atropellament” quan els “seus” governen, el dia que Sánchez com Trump la Casa Blanca, abandone per fi la Moncloa, amb una hipocresia de llibre, ja que el rotatiu i la cordada, són alumnes de Trump i la seua doctrina, consistent en alimentar la convicció que tot és un desastre, per tant tot acabarà en un desastre.
El Mundo, en un alardo de desconsideració vers la immersió lingüística, propugna la igualtat, sense tindre en compte la inexistència, si no hi ha equitat, doncs aquesta ve donada per evitar una interpretació rígida del rigor de les lleis, afavorint els actors febles, deixant de banda d’eixa manera la fórmula aristotèlica d’igualtat per a iguals, i desigualtat pels desiguals, adoptada falsament pels polítics neoliberals, com els qui defensa el Mundo, falsament universalistes defenent que tots el homes són iguals davant la llei, quan són pertanyents a un grup socialment dominant, endemés, per a més inri, la judicatura estar composta actualment per gent tant conservadora com ells mateixos.
Maria Angeles Barrère Uzcueta, catedràtica de filosofia del dret, de la universitat del País Basc, experta en dret anti-discriminatori, ens ho recorda a un seu treball titulat Igualdad y Discriminación positiva. Un esbozo de Anàlisisteorico-conceptual “Només quan grups i persones individuals prenguin consciència de la seua subordinació i exigeixen una resposta de Dret a l’Estat, comença a prendre cos el dret discriminatori, una part fonamental del qual és integrat per la acció positiva”. Com es diu ara, blanc i en botella.
Amigues i amics, al meu entendre, els defensors de l’Espanya monolítica, enlairant la paraula Llibertat, només per ser arbitres de les seues accions, la Igualtat sense cap equitat, considerada amb allò més feble, i la Fraternitat. sense Empatia, aquella habilitat per la qual una persona o grup es fa solidaria amb els sentiments de persona o grup alien. Tot perquè agafats dels bracet només volen mantindre com aduladors rentacares, l’honor i l’honra d’una Espanya monolítica, tot sabent que es pot treure d’ella algun benefici.
Adéu-siau amb Gustave Flaubert “La fraternitat és una de les més belles invencions de la hipocresia social”.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
